El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
2 de setembre de 2007
7 comentaris
La mar llaura a l’esquena de la platja
La mar llaura a l’esquena de la platja
camins d’escuma blanca,
un fistó d’algues.
Cada ona és diferent,
com un bes,
i em ve una calma clara
que em fa semblant a l’aigua.
El pas de la mar i la seva veu tenen un poder hipnòtic. Les tardes de setembre, menys carregades de gent i de calor, deixen racons per a la contemplació de l’aigua que llepa la platja . I arriba que et sents part de l’onada, líquida, en calma…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’has fet recordar un mes d’octubre de l’any 1992 en una cala prop de Santanyí; onades, calma, una remor de la mar sempre diferent.
Un record sempre present.
Bona nit !
la cadència de les ones, la remor quan acaronen o castiguen la platja s’apoderen del cos i dels pensaments. Bona nit!
… i es que quant tinc recança de mar llegeixo qualsevol plana de qualsevol capitol de Moby Dick, i em deixo anar dins, ben dins, de la mar. Quina cadencia, marina i dolça, la d’aquests versos… gracies per aquesta petita delicia.
D’amunt de tot del Turo de L’Home s’hi veu, en dies sense boira, la teva illa… desde dalt del Turo els ocells semblen peixos.
Bonanit, perdona que t’escrigui al blog, on hi deixes els teus escrits i mostres inquietuts, però estic desesperat per trobar algú que em dongui algun consell d’on poder dormir. Arribo amb una amiga el dia 11 fins el 15, tenim un pressupost escàs i no he pogut o sabut trobar res que poguem permetre’ns.
Si et ve de gust i no et molesta, no sabries d’alguna persona que llogui, aculli, o alguna zona de la illa on podem dormir 4 nits¿
Ens ajudaries moltíssim i si no, gràcies igualment per llegir-ho.
MOLTES GRÀCIES