Li tallen els somnis
Li tallen les ales
Li tallen la llengua
Li tallen les cames
La maten
Fa fred i por
Res és nostre només el que resta a la memòria del cos. Costa pensar que hom pugui tallar un coll que ha estimat, segellar uns llavis que ha besat, perquè ha oblidat la memòria de l’amor, perquè es creu propietari de la seva dona com un traficant d’esclaus, i tot plegat ho pugui fer a ple sol, amb els ulls dels fills ben oberts, orfes per sempre de llum i coherència. Cap on miraran ara? A quin pit cercaran consol? Fa fred i por
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!