El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Avui fa un fred que pela, metàl·lic, el fred de les coses
inertes. Es clava a les galtes, però si dus un guardapits calent i l?estómac ple, és un fred agradable, anunci
de l?hivern.
Al carrer les fulles ens recorden que encara som a la
tardor. Hi ha una escampada de grans
fulles dels plàtans. Damunt els cotxes i a les voravies suren estores regulars
de fulles més petites, de lledoner i d?acàcies, a milers i branques despullades i vençudes
rodolant. Llavors helicoides, verdes encara, suspeses com ocells, enganyen la
mirada.
L?aigua de la riera en tombar el capvespre tremola
lleugerament, és fosca com les aigües closes. Els fanals s?hi reflecteixen
talment ulls d?animalons, de dos en dos, eixint del fons. El quiosc sembla un
casal inhòspit empresonat al cabal. La lluna també s?hi reflecteix. A l?equinocci
del desembre sento com l?any s?acaba, acomplint un mandat.
Per cert, estem d’enhorabona MOLTS D’ANYS VILAWEB!
Imatge:M.V.S.
d’un quadre de Manolo Valdés
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…perquè amb Brassens, Verlaine, Valdés i Vilaweb se’ns passa el fred, segur!
I, amb referències com aquestes, el teu pèndol no queda mai a la intempèrie…
La cultura ens fa immortals.