És un moment molt important, com una pluja que has esperat molt de temps, la cara serena de Joan, profundament fidel, dona , companya i lluitadora, espera que es faci justícia. A la fi, Víctor Jara, trencarem la impunitat.
Els cinc minuts, en sortir del treball, que són l’eternitat, per veure l’estimat, l’esperança d’un món millor, la lluita clandestina i la ràbia pels teus dits trencats per monstres de subsòl, el teu cos abatut, malmenat.
Record tot això i el meu cor bategant i el meu primer fill, petit, nou nat, per a qui sommiava un món millor, als meus braços, i la teva cançó en boca de Raimon
La teva mort que ens va esgarrifar
El primer crepuscle de l’any va ser allargat, immens com una abraçada infinita, pàl·lid i groc, s’escampava a banda i banda, mentre uns núvols negres li tapaven l’alçada però no l’anihilàven. Va ser un crepuscle bellíssim , perdurable i extens i vaig saber que era presagi de coses importants per a mi, per al meu poble, per a la llibertat.
Així està succeint i així succeirà.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Nomès una estona,
la vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena
torna a la faena,
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t’importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren,
sona la sirena,
torna a la faena,
molts no tornaren,
tampoc el Manuel.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visca la llibertat !, Visca la Terra!, Visca la mare que ens va parir!.
Bon any, Victòria!, estem a tocar la llibertat que tots els nostres somnis es facin realitat.