El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El meu llimoner fa llimones rodones,
com planetes,
atapeïdes, com pomes.
El meu llimoner fa llimones
que es perden sense ésser tastades,
vençudes pel seu pes,
rodolen entre les fulles mortes.
El meu llimoner fa llimones
petites i solitàries,
que s’enamoren dels ibis grocs.
El meu llimoner fa llimones
emparellades,
com els ulls d’una cara,
o les mans d’un cos,
companyes inseparables.
El meu llimoner fa llimones,
joves i verdes,
que són promeses de futur.
Les llimones del meu llimoner -ara ho veig- són com jo: A voltes rodona com un planeta, plena i saborosa, com una poma. A voltes atupada per la ventada, caiguda, insignificant i solitària, enamorada del groc que esclata al meu costat, o promesa de futur, verda i esperançada. Sempre esperançada…Les hauríeu de veure les llimones del meu llimoner…són un bé de déu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dol que algunes caiguin al terra però abans han perfumat tot l’entorn. Bon dia!,
de la teva llimonera
he tastat una llimona
i tastar-ne la segona
m’ha fet venir més tastera…
Dies sense nom,
a la ciutat-jardí de Vilaweb,
Ibis de tots colors,
travessen magestuosos
el temps i l’espai
a la recerca de les Màgiques Llimones
del Tot i No-res, farcides
de Suc de Música.