El pèndol de petites oscil·lacions

ADVERTIMENT

Si algun cop pateixes – que ho faràs –

per algú que t’estimà i t’abandonà

no li tenguis rancúnia ni el perdonis:

el rancuniós deforma la seva memòria

i en l’amor el perdó només és una paraula

que mai no s’ adiu a cap sentiment.

Suporta el teu dolor en solitud,

perquè el mereixement de l’adversitat major

està justificat si vas ser

deslleial a la teva consciència, sense apostar

només per l’amor que et lliurava

el seu resplendor innocent, els seus mons intocats.

Així que quan pateixis- que ho faràs –

per algú que t’estimà, mira sempre

d’acusar-te a tu mateix del seu oblit

perquè vas ser covard o potser ingrat.

I aprèn que la vida té un preu

que no pots pagar contínuament.

I aprèn dignitat en la teva derrota

agraint a qui et va estimar

el regal fugaç de la seva bellesa.

         Felipe Benítez Reyes

Rota, Cadis, 1960

Aquest eslèndid poema, és del poeta gadità Felipe Benítez, un dels convidats al XVè FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA. No va poder assistir-hi, però ens va deixar els seus versos al llibre d’aquesta edició. Avui vull compartir aquest poema per la seva honesta i radical rotunditat, per la seva bellesa i sinceritat, per la seva contribució a l’educació sentimental.

Imatge: JFF Grup de poetes participants als Jardins de La Misericòrdia