El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
He anat a veure la resurrecció dels ametlers, aquest miracle repetit, el naixement dels ulls rosats i blancs, l’obertura de les primeres flors… Paga la pena el trajecte que he fet. Pinzellades esparses que anuncien la vida que torna tant si l’esperem com si no ho fem, com aquella que sap prou bé allò què cal.
A poc a poc se’m desferma l’oïda i se’m fon el nus del front.
Demà aniré a fer feina, ara ja ho sé.
En tornar de l’ambulatori, he vist dues garses blanques cercant aliment entre les pedres submergides del Moll Vell, compartint recer amb els corbs marins i les gavines, però allunyades, solitàries. M’han donat alegria.
Hi duc alguna cosa més que figura i juguera amb les garses, una mena de vida paral·lela, aquest ser exclosa del cercle de les gàvines i els corbs marins i empesa – com deia na Marina Tsvetàieva – invariablement cap a mi mateixa, al fons de tot del meu sentit.
Bona nit
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… i ben tornada. D’ara endavant poc a poc tot tornarà tot a brollar i a reviure novament i les flors tornaràn a obrir-se, com també la mimosa que en un passatge petit ja comencem a veure el color groc.
Els ocells d’Ejstrup sembla que em cerquen ….
Bons somnis i fins demà. Ens veurem a l’autobús !
Un apunt magnífic, com tots els teus. Belles les paraules de na Tsvetàieva, però tu generosament ens deixes compartir el teu sentiment. Fins demà, doncs.
Amb dificultats i lentament, s’acosta l’esclat, tot són senyals, indicis, sensacions…………bona nit.
Sí, jo també crec que el trajecte dels ametlers, que dieu, val la pena. Que puguis fer-lo per molst anys!
I que et milloris, de moment… Anar a la feina també t’anirà bé.
Que t’acabis de millorar
de no desaparèixer. També a mi els entorns d’on visc m’entossudeixen a viure allò que ells viuen. I aquesta lligadura em fa ser confiada.
i nosaltres a fora -entrellaçats al paisatge- al nostre entorn immediat que ens configura i ens empeny a no desaparèixer sinó a formar-ne part.
Amable Victòria, estic content de veure’t refeta. Aquest plagueter ha recaigut pel seu mal cap. A Sa Pobla feia un venteguer. I fred. M’he de treure el fred de dedins.
Estic tancat a casa. Amb farigola, mel i llimona. Remeis antics de padrines i aviors.
Per un comentari teu també he sabut que na Xesca està malalteta. Esper que també es posi bona prest!
La malaltia és una forma de salut! Ho sabies?
T’agrada?
Una besada
Biel M.
Que si el que et convé és una mica mésde salut no tardis en assolir-la.