El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

29 de juny de 2007
6 comentaris

Bellíssim sotrac

BELLÍSSIM SOTRAC

 

 

En un únic batec,

 

ara, podria fondre’m,

 

destil·lat, el teu ventre,

 

d’un bellísssim sotrac

 

 

Acomplirem l’oracle:

 

“Solcareu, junts,

 

units per tèbies humitats,

 

un límit audaç,

 

talment hissant-vos,

 

el tors, humà

 

i amfibis, les extremitats,

 

cap a un esclat candent,

 

desproporcionat,

 

com quan va néixer el caos”

Sorgim del caos cap a la desproporció, sorgim de la vida cap el silenci. La mort petita, que diuen els francesos, ens recorda i alhora fa present aquesta grandesa i aquesta contradicció. Ens fa conèixer junts, home i dona, els secrets abissals i el goig. Fem l’amor i no la guerra, avui i sempre. Feliç sant Pere i felices guspires d’amor!

  1. Segur que dins l’estel de llum també hi ha un follet. El que passa és que és un follet de llum i no el podem distingir.
    És una imatge bellíssima.
    T’imagines.
    Algun dia serem com estels de llums de colors dansant per l’univers. Ens comunicarem amb reflexions de colors. I l’encontre amorós de dos estels de colors diferents serà com una mena d’esclat de llum i color que provocarà un gran tro que descomposat es convertirà en les més bells cançons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!