Després del vostre acte deliciós, m’assec a llegir el País i veig un article sobre Antígona en el mateix sentit que la vostra exposició. Sembla mentida, les ales de la papallona no aturen…
El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Sòfocles escriu Antígona cap al 442 aC. Hi trobem, teixint el nus de l’argument i la tensió tràgica i dialèctica, humans enfrontaments i grans dilemes del tot actuals. Així Home – dona (oncle- neboda);estat – individu; submissió a les lleis – compromís a l’imperatiu moral; coherència interna, que arrisca la vida – tirania, abús de poder i inflexibilitat, que generen mort
Antígona la protagonista femenina esta dibuixada magistralment, una dona valenta amb coratge i lleialtat a sí mateixa, a la seva elecció i als vincles familiars, actua per damunt del decret i les perorades de Creont, el seu oncle, que ha ordenat deixar insepult a Polinices, el seu germà.
Diu Antígona: “No he nascut per a compartir l’odi sinó l’amor”
Diu Creont : “Mentre jo viuré no em farà la llei una dona”
Diu Hèmon, fill de Creont i promès d’Antígona: “No hi ha ciutat que sigui d’un sol home”
Reflexionar aquests dilemes, rellegir els seus interrogants i cercar noves propestes de societat és el que volem fer:
L’Antígona de Sòfocles. Metàfores per al S.XXI
Un debat a partir de fragments triats de l’Antígona de Sòfocles com a punt de partida per a pensar sobre qüestions cabdals per al S.XXI: Estat, Democràcia, Feminisme, Ecologia.
Antoni Fuster i Maria V. Secall en un primer duet proposaran al públic les seves reflexions sobre l´obra per a, tot seguit, obrir als assistents un diàleg múltiple, compartit i obert.
Dilluns, 25 de febrer a les 19h. Llibreria Lluna
C/General Riera, 68 Palma
Organitza: Ateneu Pere Mascaró
Vos hi esperam!
Imatge: Xarxa
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!