La força de la raó i la força de la il·lusió són la
barreja perfecte i necessària per un país -per al conjunt de la nació- que vol
guanyar el futur malgrat un present que s’entesta a dir que no hi ha sortida i
que ja es fa el que es pot.
La
il·lusió és el principal motor de canvi, transformació i progrés de les
nacions. Els reptes col·lectius necessiten molts ingredients. Ens cal
intel·ligència, estratègia, preparació, complicitats, dedicació, treball,
idees, somnis, anhels… però sobretot ens cal il·lusió. Il·lusió compartida i
col·lectiva.
La
societat catalana d’avui viu la paradoxa d’un govern sense il·lusió ni
projecte, a l’hora que és capaç d’imaginar i expressar el desig sobre els
escenaris de futur més ambiciosos que mai hagi imaginat.
Malgrat
les evidents mancances polítiques i econòmiques que patim, som capaços
d’expressar una voluntat i una determinació sobre el nostre futur que reclama
un projecte amb prous denominadors comuns com per canalitzar aquest sentiment i
aquesta fam de demà.
Diumenge
passat, Artur Mas va obrir oficialment la precampanya de Convergència i ho va
amb l’encert de saber captar l’atenció d’aquells que viuen més enllà dels
cercles sempre reduïts de la militància i dels simpatitzants. El discurs
d’Artur Mas va saber connectar amb els sentiments més íntims i a l’hora més
compartits al si de la societat catalana. Va ser capaç d’oferir un projecte de
futur que és capaç d’emocionar, de crear il·lusió.
Enmig
d’un escena que alguns voldrien omplir només amb rèpliques i contrarèpliques,
Artur Mas va oferir un futur sense defugir els reptes més importants i més
difícils que el moment actual planteja a Catalunya.
Calia
posar paraules a una veritat sabuda i coneguda. Calia escoltar que la crisi no és
només financera, sinó que cal recuperar valors; calia escoltar que la pateix
mig món però que nosaltres en som especialment vulnerables sense autogovern;
calia escoltar que cal defugir la mediocritat i les connivències fosques i
contraposar-les amb la recerca del talent i de l’excel·lència; calia, en
definitiva, saber que algú està disposat a liderar un procés i un projecte de
país on cadascú ha de ser el millor en allò que faci. Sense excuses, sense
limitacions sectàries ni de carnet. Amb sentit d’estat i amb sentit de país.
Amb il·lusió.
La
força de la raó i la força de la il·lusió són la barreja perfecte i necessària
per un país -per al conjunt de la nació- que vol guanyar el futur malgrat un
present que s’entesta a dir que no hi ha sortida i que ja es fa el que es pot.
És
mentida. Podem fer més, podem fer molt més i ens cal explicar-ho ara per
demostrar-ho després. Amb la força de la il·lusió. La força d’una nació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ugg boots
“Relish the moment” is a good motto, especially when coupled withe
the Psalm 118:24:”This is the day which the Lord hath made, we will
rejoice and be glad in it.” It isn’t the burdens of today that drive men
mad. It is the regrets over yesterday and the fear of tommorrow. Reget and fear
are twin thieves who rob us of today. buy ugg
So stop pacing the aisles and counting the miles. cheap ugg boots
Instead, climb more mountains, eat more icecreams, go barefoot more often, swim
more rivers, watch more sunsets, laugh more and cry less. Life must be lived as
we go along. Then the station will come soon enough. ugg
Hello, blogger, your article very good, looking forward to sharing your latest.
Replica Bags this is both good
reading for, have quite a few good key points, Coach Outlet Store Gucci
Backpack Your blog article is very intersting and fanstic, ugg boots on sale Hope you can
have the best of you life enjoying here. I feel strongly about it and love
learning more on this topic. cheapest
ugg boots,at the same time the blog theme is unique and perfect, Thank
you for your understanding and hope to see your next new artical in a quick
time.