Victor Terradellas

El problema d’Espanya és que la seva actitud predemocràtica en contra del diàleg i del dret a decidir no entén de legalitats ni d’il·legalitats. La posició espanyola és, essencialment, una postura jacobina, centralista i enquistada al seu ADN político-institucional.

D’entre les desmesurades i indicatives reaccions del poder polític, econòmic i judicial espanyol en contra del referèndum d’Arenys de Munt hi podem trobar un argument comú: la consulta era il·legal i, per tant, calia denunciar-la i prohibir-la.

El problema d’Espanya és que la seva actitud predemocràtica en contra del diàleg i del dret a decidir no entén de legalitats ni d’il·legalitats. La posició espanyola és, essencialment, una postura jacobina, centralista i enquistada al seu ADN político-institucional.

Ras i curt: el problema espanyol amb les consultes no és el marc jurídic que que les empara sinó el fons polític que les genera i els resultats que provoquen. El problema, greu, que Espanya no vol afrontar és la seva nul·la sensibilitat vers els Drets Humans de tercera generació: els drets col·lectius.

Només així entén que Espanya continuï en contra del posicionament de la Unió Europea i dels Estats Units a favor de la independència de Kosovo. Una independència, recordem-ho, que compta amb el suport majoritari del subjecte nacional, les dones i els homes de Kosovo, expressada de forma unànime pel Parlament kosovar.

Un procés d’autodeterminació democràtic, transparent i legítim que, com a tal, compta amb el reconeixement i el suport de 56 estats d’arreu del món (22 dels quals de la Unió Europea). Espanya va preferir incorporar-se al vagó dels ortodoxos europeus i compartir espai amb Rússia, Romania, Xipre, Eslovàquia i Grècia.

Una rebequeria que aquest cap de setmana ha culminat amb la retirada del darreres membres del contingent militar espanyol de Kosovo (per cert, les meves antenes kosovars insisteixen que es preveu un oblit ràpid i fàcil dels militars espanyols).

Espanya no té cap interès en les garanties jurídiques, els reconeixements internacionals ni amb la jurisprudència que genera l’escena global si es tracta d’avançar en el coneixement i el reconeixement d’un dret humà essencial com ho és el dret a l’autodeterminació.

Diem que és un estat predemocràtic perquè fonamenta la seva existència en la prohibició del diàleg i la dissidència política al mateix temps que ha estat incapaç de construir, en trenta anys, una estructura política, executiva i judicial que garanteixi la convivència de llengües, cultures i tradicions diverses.

Espanya es vol única i homogènia i és per això que impossibilita qualsevol acord polític amb les nacions que ens hi trobem incorporades que no sigui la declaració unilateral d’independència amb una majoria suficient.

A Arenys són les traves legals i a Kosovo la incapacitat d’entendre el nou món que dibuixa el segle XXI. Ja s’ho faran i ja trobaran el metge que els curi, a nosaltres ens toca treballar per la llibertat i per la sobirania.

Sense demanar el permís de ningú i, si pot ser, amb la complicitat de tothom.