Vicent Luna i Sirera

Malgrat la ponentada pepera d’aquests darrers vints anys que ha suposat la manca d’ajudes i el menyspreu a la música en català,  al País Valencià ha hagut una gran revifada de tota mena de cantautors i grups musicals. I és que la música és un imant molt potent que ens atrau a tots, i més encara quan s’és jove. Qui no ha somniat alguna vegada en formar part d’un grup de música o ser un famós cantautor? Quin jove valencià actual no voldria formar part de la Gossa Sorda, Obrit Pas o d’Aspencat? Jo, de jove, us he de confessar que més d’una vegada ho vaig desitjar. Però els de la meua generació no tinguérem possibilitats de reeixir. Recorde com els amics de la infantesa vàrem intentar fer un grup de música amb instruments casolans, doncs no teníem diners per poder-ne comprar. Avui afortunadament és tota una altra història i, tot i que les institucions ens ho han posat difícil, arreu de les nostres comarques han sorgit amb força, com a bolets, un fum de grups.

Per això quan veig actuar al meu institut el grup Burumballa tinc una enveja saludable i m’emocione. I més encara quan són alumnes que els conec i els he donat classe. Fa molt de goig, i dóna molta alegria i esperança,  veure com aquestes generacions de valencians i valencianes, que han estat formats en l’escola valenciana, en l’escola que tants i tants sacrificis ens ha costat bastir, fan servir la nostra llengua sense complexos, amb una força que desperta sentiments, que ens emociona i ens posa els pèls de gallina.

Un grup de joves, que per les seues venes corre la passió de la música, als seues rostres s’intueix la frescor de la utopia, en les lletres de les cançons la rebel·lia i en els punys la lluita solidària, han decidit fer camí amb ORÍGENS, el seu primer treball. Un CD format per set cançons, set burumballes  on ens transmeten sense embuts quines són les arrels del seu compromís, quin és el seu ADN: “Serem la pedra en la sabata que no us deixi caminar”( Batalles silenciades); “I sí, torne a pensar que a la societat li falta llibertat” (Ull per ull); “Construïm una terra, una gent, sentiment per poder estimar eixa terra que tant enyorem” (Construïm); “La música ressona i travessa murs, vull vore com balleu i alceu el puny” (Rebombori); “La consciència de poble del vell Estellés” (Et recorde); “No tenim futur en esta societat[…]Som titelles de fil i de drap” (Titelles); “La vida és un joc, un joc amanyat” (Paraules).

 Burumballa és el fruit d’una llavor ben arrelada: adobada acuradament pels pares, regada amb la il·lusió i el treball d’una escola valenciana transformadora i amb el suport i compromís d’un fum de persones que estimen la nostra llengua. Aquets alumnes de l’IES Pare Arques que enceten aquest projecte, que tants i tants joves hem somniat alguna vegada, volen deixar clar que “Orígens no sols és un treball musical. Orígens és el recull d’experiències i d’emocions compartides amb totes aquelles persones que ens han donat la mà en moments febles, que ens han donat llum a la cova quan tot hi era fosc”. Per això totes eixes persones, i els que els escoltaran, són per a ells “el fruit dels seues orígens” .

Aquests socarrats que volen ser “la Burumballa de la fusta de la societat” ens conviden a escoltar els seus ORÍGENS. Un grapat de cançons, un treball acurat, com el d’aquell mestre d’aixa que amb el seu ribot rebaixa i rebaixa la fusta per deixar polit el seu treball, deixant-nos muntons de serradures i burumballes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!