Passejant pel raval i la vila
Una part important del temari de Ciències Socials, Geografia i Història de 2n d’ESO tracta sobre l’Edat Mitjana. Tot i que als llibres de text de les grans editorials no se’n parla gens ni mica del nostre poble, tots els anys hi dediquem unes setmanes al seu estudi a partir de fotocòpies i visites in situ. Una vegada ho hem estudiat a classe, realitzem una visita al Raval i la Vila per orientar-se, observar, identificar i adonar-se’n d’algunes de les restes i de les petjades que ens han quedat del passat mediavel de la Qustantaniya musulmana i de la Cocentaina cristiana.
Enguany les tres eixides, corresponents al 2n d’ESO A,B i C, van coincidir amb uns dels dies més frequets d’aquest hivern rigorós. Però, tot i així, el fred no ens va impedir que férem el nostre acostumat itinerari. Un itinerari que comença en la mateix porta d’El Teular( 1). Hi podem observar, mirant carrer avall, com les cases d’una banda i altra del carrer són totalment diferent. A l’esquerra més antigues, el Raval, i a la dreta més noves, l’eixample. Des d’allí mateix fem un cop d’ull al tossal de la Penya Blanca per ubicar el Castell, la bassa musulmana d’El Moro que s’omplia de l’aigua que portaven del Mas del Fabricant i que servia per regar les hortes, i la torre cristiana d’El Torejador. Seguint el mateix carrer fem veure a l’alumnat que abans era un barranc, el Barranc del Sord. Un barranc que servia de defensa natural, tant al Raval, com ho veiem ara, com ho veurem després també en la Vila cristiana.
Poc després de passar l’edifici del mateix Teular, ens hi trobem amb una de les portes d’entrada al Raval i que coneixem com El Porxet (2). Per accedir a aquesta entrada calia creuar el barranc per un pont que hi havia. Pont que, a més de servir per entrar a l’esmentat raval, servia per accedir a les hortes que estaven a l’altra banda del barranc i que ara en l’actualitat és un parc. No fa gaire allí mateix hi havia una escola. Tota aquesta zona se la coneix com El Camet. Entrem al Porxet i encara hi podem veure un dels anclatges on anava la frontissa de la porta. Una porta que per la nit es tancava per protegir el Raval.
Només entrem a l’interior de la ciutat musulmana ens hi trobem amb l’església d’El Salvador(3). Aquesta actual església cristiana està construïda sobre els fonaments de la mesquita que tenien al Raval. I és que l’any 1520 obliguen als musulmans a batejar-se, i com que la majoria no van voler i se’n van anar, doncs van enderrocar la mesquita i construiren primer l’església i després la capella. Aquest és el motiu pel qual la construcció de la façana no és simètrica. Segurament on actualment està el campanar és on estaria el minaret de la mesquita.
Al costat de l’església ens hi trobem amb la Plaça de Sant Miquel( 4). Era el centre del Raval i on s’hi trobarien els edificis més importants: els banys, el forn de ceràmica, l’alfòndec ( hostal), els tallers… Seguint per la plaça camp amunt podem observar perfectament la caractarística urbanística de les ciutats musulmanes: carrers estrets, tortuosos, amb poca llum, alguns d’ells sense eixida ( atzucacs).
Pujant pel carrer de l’esquerra arribem al carrer Trinquet (5), carrer que porta aquest nom perquè s’hi jugava a aquest esport tant valencià. Paga la pena seure una mica i contemplar el llenç que ens queda de l’antiga muralla del Raval. Onservant l’alçada ens podem fer una idea de com era tota la muralla. Al final del cantó hi havia una torre. Recordem a l’alumnat que per aquesta part el Raval estava protegit per una muralla feta amb la tècnica del tapial: una mena d’encofrat format per terra, pedres, calç i aigua.
A la dreta, i continuant pel carrer ens hi trobem amb la Plaça de Sant Pere i el Barranc de Santa Bàrbara( 6). Era la tercera protecció que necessitava el Raval. Així doncs, el recinte del Raval que té forma triangular, restava perfectament defensat per dos barrancs, del Sord i de Santa Bàrbara, i per una muralla. Aquest barranc, que ara va per sota del carrer, fins no fa gaire les dones del barri encara rentaven la roba.
Ja ens hem fet una idea de l’estructura urbana del Raval, ara ens dirigim a la Vila i al carrer de la Santíssima Trinitat ens trobem un nou barrac, l’Alberri (7). Aquest barranc servia d’element defensiu natural de la Vila per la zona oest. Pugem pel carrer Sant Vicent i al capdamunt, en una mena de mirador (8), fem una parada per incidir en alguns aspectes que considerem rellevants. Fem observar l’alumnat que en els actuals bancals, a una banda i l’altra de l’edifici de Ràdio Cocentaina, estaria, segons els arqueòlegs i historiadors, la Qustantaniya musulmana. I és que aquest territori va ser conquerit per Jaume I arran del Tractat d’Almisrà, 1244, i de la conquista de Biar en 1245. La Carta Pobla de Cocentaina no s’hi conserva, però és evident que seria conquistada arran d’aquests dos fets històrics. El conqueridor concentraria en el Raval a tots els musulmans de Qustantaniya i altres que estarien vivint en alqueries, i construiria una Vila per als nous colons. Un treball de l’historidor Enric Guinot (Els Fundadors del Regne de València, Editorial tres i quatre 1999) a partir de l’estudi del Llibre del Repartiment, el de la Cort del Justícia i del Morabatí de Cocentaina, ens detalla els 5 moments de repoblació més importants que va tindre la capital del Comtat. El primer l’any 1248, amb un total d’11 repobladors, encapçalats per un notable Ponç Guillem de Vilafranca (de Vilafranca del Conflet, al Rosselló) que s’establiren a l’alqueria de l’Alcúdia. L’any següent, 1249, en vingueren un total de 20 colons i s’assentaren a l’alqueria de Muro. L’any 1269 en tornaren a vindre 150, i en el periode de 1290-1295 un total de 298. La darrera vinguda de repobladors, segons aquest estudi, fou l’any 1396 amb un total de 102 colons. Pel que respecta a la procedència d’aquests repobladors, i segons l’estudi antroponímic d’Enric Guinot, la immensa majoria procediren de Catalunya. És veritat que també en vingueren d’Aragó, de Castellá, Navarra…, però la proporció és evident: de cada 4 repobladors que van vindre, 3 eren de les terres de Catalunya i 1 de la resta de regnes. Aquesta és l’explicació evident que el català fos la llengua que acabà per generalitzar-se entre la població. Llengua que, generació rere generació, ha anat transmeten-se de pares a fills i que avui és la pròpia de Cocentaina i del País Valencià.
Des d’aquest mirador, i fixant-nos en el color de les teulades de les cases, hi podem resseguir quin seria el perímetre de la vila cristiana, un perímetre que tenia més d’un quilòmetre. És un bon lloc per reconéixer les serres que ens envolten. D’oest a est tenim: la Serreta, el Castell de Penella ( construït, seguint ordres de Jaume I, per Guillem Ponç de Vilafranca, com ja hem dit un dels primers repobladors) , l’Aitana, la Serrella, la Serra d’Almudàina, l’Albureca, la Safor, la Serra d’Ador i el Benicadell.
Baixant les escales, vora l’edifici de Ràdio Cocentaina, ens dirigim carrer avall per cercar el Porxet de Sant Jaume (9), una de les entrades de la vila. Però abans, just al mateix costat d’aquest porxet, cal que observem la restauració urbanística que s’ha fet d’un tros de la muralla. Veiem que la casa construïda a dintre de la muralla es va ensorrar, i els arqueòlegs han decidit restaurar part del llenç amb materials nous i, de moment, no construir res al buit que ha deixat l’esmentada casa. Si ens hi fixem per la banda del darrera del Palau Comtal hi podem veure també un tros de l’antiga muralla, i podem fer-nos una idea de l’alçària que tindria tota la muralla que envoltava la vila, si fa no fa uns 10 metres, i metre i mig de grossària. Només entrem pel porxet ens adonem que la distribució urbanística dels carrers i les cases res tenen a veure amb el Raval. Ací veiem que hi ha una planificació urbanística seguint el model cristià, és a dir al voltant de dos carrers i en forma de creu. On s’hi creuen els dos tenim la Plaja de l’Ajuntament.
A l’esquerra agafem el primer carrer per dirigir-nos al Racó del Fossar (10). El seu nom ja ens diu que hi va haver un cementeri cristià. En l’Edat Mitjana acostumaven a ubicar els fossars al costat de les església. Més endavant, i per qüestions sanitàries, els traslladaran a les afores de les viles. Observem els carreus de la casa i ens adonem que en algun temps va ser un edifici important. Efectivament, ací mateix va estar el primer Ajuntament que va tindre la vila, i els prohoms s’hi reunien en la Placeta del Fossar.
Girem la cantonada i ens trobem amb l’Església de Santa Maria (11). Cal recordar que la primera església era d’estil gòtic. L’actual és d’estil renaixentista, només cal fixar-se en la façana de la porta d’entrada, tot i que cal ressenyar que la darrera part del campanar és d’estil barroc. Assentats en els bancs de la plaça recordem per on anava la muralla i que, per comunicar la Vila amb el Pla de la Font, van haver d’enderrocar una part d’aquesta muralla i construir un nou carrer: el Carrer Nou, conegut en aquell moment com el el Carrer de la Venda de Peix.
Seguint pel Carrer de Ronda ( petit espai entre les muralles i les cases, així anomenat perquè era per on els soldats feien ronda per vigilar la Vila) ens trobem un nou portal, Portal de Xàtiva o de l’Àngel (12). Així anomenat perquè des d’allí s’agafava el camí que anava a la capital de la Costera. De l’Àngel perquè hi poderm trobar una imatge, en manisetes, de l’àngel custodi. Aquest portal era l’entrada nord i servia per separar la Vila del Ravalet.
Continuem pel mateix carrer de Ronda fins arribar on hi hauria una torre cantonera, la Torre de Fraga (13) .Aquesta torre fou enderrocada, per construir la carretera, cap a l’any 1973. Des d’ací, i mirant cap al carrer Sant Tomàs, observem com continua el carrer de Ronda i com les cases estan construides apofitant la muralla. Si ens fixem en la muralla per la banda del darrera, encara podem observar un tros d’una de les torres.
Continuem el nostre itinerari seguint el carrer de Ronda fins arribar a la Torre de Sant Tomàs (14). Tornem a insistir que totes aquestes cases estan construïdes dins de la muralla i que aquesta en concret és en l’actualitat una casa rural. Seguim pel carrer fixant-se en les cases i per on anava la muralla que envoltava la Vila. Arribem a la Torreta de l’Avinguda Jaume I (15). És, sens dubte, la torre més coneguda i la que ha tingut una intervenció arqueològica més important. Aquesta torre estava al costat del barranc. Barranc del Sord, que com ja hem dit més amunt, protegia el Raval i la Vila.
Tornem a entrat a l’interior de la Vila per veure la façana de dues cases. En una d’elles cal que ens hi fixem en l’escut nobiliari ( 16) que té en la façana. Aquesta seria una de les cases d’algun prohom de la Vila. A prop d’aquesta hi ha una altra, avui seu del Centre d’Estudis Contestans, que paga la pena observar els arcs romànics que té la finestra de la façana. Tot seguit ens dirigim al Palau Comtal (17). Abans d’entrar-hi cal recordar algunes de les coses que hem estudial en classe. Recordar que la primera construcció fou un alcàsser musulmà. L’arribada de la casa Corella l’any 1448 propiciarà, al comprar la Baronia, tota una sèrie de reformes arquitectòniques cap a un Palau a l’estil italià. Hi podem observar l’escut d’aquesta casa al capdamunt de l’arc de mig punt de la porta principal. Recordem que el Palau feia cantó de la muralla i que actualment ens queda un edifici de planta quadrada amb tres torres més elevades cobertes amb teulada amb quatre aigües, i una quarta, entre els murs del Convent de les Clarisses, coberta amb una teulada amb dues aigües. Només entrar al seu interior hi podem veure el seu Pati d’Armes. Un pati que havia de ser porxat, però, seguremnrt per manca de diners, només van cobrir una part, i ara hi podem observar al terra l’inici d’on havien d’anar les columnes. Només ens resta observar les finestres gòtiques de la paret que dóna al Convent i el magnífic arc apuntat de la porta d’entrada. La visita per conéixer les dependències interiors del Palau la deixarem per a un altre dia.
Ens resta la darrera parada, el Mercat (18). Aquest espai, entre el Raval i la Vila, era el lloc d’encontre de les dues cultures: la musulmana i la cristiana. Cal recordar que Cocentaina celebra mercat tots els dijous des de 1261, any en què Jaume I atorgà aquest privilegi a aquesta Vila. Per acabar, cal apuntar que a sota d’aquesta plaça hi ha refugis de la guerra civil. En aquella guerra, i quan Cocentaina fou bombardejada per avions del bàndol feixista, els habitants es refugiaren en aquests refugis per protegir-se les les bombes.
En aquesta parada acaba l’itinerari previst. Hem fet un passeig per observar, identificar i conéixer una mica més les restes del nostre passat medieval . De segur que ara coneixem un poc més la història del nostre poble i, en veure un tros de muralla, un porxet, un carrer…, de segur que ho mirarem d’una altra manera: amb més respecte, amb més curiositat, amb més estima… perquè, al cap i a la fi, és el nostre passat, és part de la nostra identitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!