Pep Mayolas: “Els Reis Catòlics es van casar, van viure,van morir i foren enterrats a la Nació Catalana”. Segons darreres descobertes de la falsificació de la història per part de l’estat castellà d’Espanya… Ferran i Isabel es van casar al Palau reial de València (avui destruit per les tropes castellanes) i van viure entre Alacant, Xàtiva, Dénia, València i Barcelona, i van administrar Castella amb personatges sobre tot del Regne de València i de la Corona de Catalunya i Aragó, com el protonotari Joan de Coloma. Isabel la catòlica tenia la cort al Castell de Santa Bàrbara a Alacant, i eren coneguts des del principi com a prínceps de Sicília.. i van ser soterrats a la capella dels reis del convent de Sant Domènec de València.
Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
En la televisió espanyola, TV1, estan fent “Isabel”, una sèrie sobre el regnat dels anomenats Reis Catòlics. És la segona temporada i diuen, segons els mitjans de comunicació, que està tenint molt d’èxit. Sembla que els castellans, ara i després de tants segles, estan descobrint la història del seu regne, Castella, i una mica dels de la resta de la Península Ibèrica. Desconec quins històriadors han assessorat els guionistes de la sèrie però, una vegade més, és escandalós el tracte que li donen al Regne de Castella com a principal motor de la construcció del futur estat. De fet, el nom de la sèrie ja ho diu tot: “Isabel” i punt, quan el més lògic haguera segut que es diguera “Isabel i Ferran“. En tots els capítols la protagonista sempre és la reina castellana, tot i explotant al màxim les seues suposades virtuts. En canvi, Ferran el rei de la Corona catalanoaragonesa, no pinta res. El presenten com un rei frívol i tarambana, que sempre acaba acceptant les decisions de la reina que, en més d’una ocasió, el traeix, tot i pensant sempre en el benefici del Regne de Castella. Per a Isabel la Corona catalanoaragonesa és com un apèndix, una fitxa més del joc d’escacs que cal fer servir en el moment necessari. Isabel és una reina orgullosa, desconfiada, maliciosa, controladora, beata però inquisidora i mai en tenia prou de terres. És curiós, però aquestes característiques de la reina castellana s’avenen molt bé amb el caràcter i tarannà de la Castella profunda. Segurament per això la sèrie està tenint tant d’èxit en l’Espanya mesetària. Seria interessant que altres historiadors, acostumats a no ser políticament correctes, digueren la seua sobre aquesta sèrie tendenciosa que, al meu parer, té molts aspectes a millorar. El que més em crida l’atenció és que una bona part dels actors, molt bons per cert, són catalans. No comprenc com van acceptar aquest treball, si tenim en compte el tracte que s’hi dóna a la història de la seua terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!