Vicent Luna i Sirera

Tot i el menyspreu, la deixadesa i la manca de sensibilitat que la majoria de les administracions valencianes tenen de la nostra cultura, és una realitat constatable la gran quantitat d’actes al voltant de la poesia que darrerament s’organitzen a casa nostra: edicions de poemaris, presentacions de llibres, recitals, sopar poètica….Jo diria que d’ençà que l’escriptor Josep Lozano, molt encertadament, proposà sopars i recitals sobre Vicent Andrés Estellés, a l’estil dels “Burns Suppers” escocesos, que al País Valencià la poesia nostrada està en un dolç moment. I val a dir que és sorprenent perquè, com deia adés, els nostres governants avui (i pense que mai) no han tingut ni tenen un projecte per redreçar la nostra cultura. Això sí, es gasten milionades en macroconcerts, portant a grups d’arreu del món, però abandonant a la seua sort, o donant les engrunen, als de casa nostra. És la societat civil (associacions, casals, ateneus, entitats culturals, grup d’amics, festers…) la que arreu de les nostres comarques està, d’una manera altruista, vindicant, dignificant i posant en valor els nostres poetes, músics i escriptors.

Un d’aquests exemples és el Recital de Poesia i Música en Valencià “Torre de Piles” que organitza, dirigeix i presenta l’escriptor Manel Arcos. Anit, i per tercer anys consecutiu, el nombrós públic assistent, i amb l’atenta mira de la torre i d’una lluna creixent que ens mirava de reüll, van poder tornar a escoltar poemes en la nostra llengua. Enguany es va voler homenatjar el sonet, i  Arcos n’escollí un total de 28 de diferents poetes  d’arreu dels PPCC. La sorpresa de la nit, que Manel ens tenia reservada,  fou que aquests sonets han estat recollits i editats per a l’avinentesa. Un acurat llibre que ha editat El Petit Editor, una editorial modesta de casa nostra que dirigeix David Vid, amb un objectiu molt clar:  dignificar i posar en valor els nostres escriptors.

 El recital l’obrí la Rondalla Agredolç que ens cantà dos poemes d’Estellés, “Amor, amor” i “Mai perdona el qui diu”. Tot seguit catorze parelles de recitad@rs posàrem veu a alguns dels sonets més bonics que s’han escrit en la nostra llengua, i entre poema i poema intervingueren diferents cantautors. Jaume Ginestar, del seu treball “10 poemes de Penyamar” ens cantà dues precioses cançons , “La barca vella” i “La sagala cantadora”. Ginestar ha musicat deu poemes de l’escriptora Maria Ivars. Carles Enguix també ens interpretà dues de les seues cançons més reeixides, “Portaceli” i la coneguda “Tot l’amor”, una cançó que va escriure per dedicar-la a totes les persones que pateixen les conseqüències de la guerra i que fou guardonada amb el Segon Premi de Cançó en els VI Premis ÈXIT de Catalunya Ràdio, Canal 33 i TV3. Per altra banda l’editor David Vid, la rapsoda Elena Casado i el guitarrista Enric Casado ens feren un tast d’”Ovidianes”. Es tracta d’un muntatge de poemes i cançons d’Ovidi Montllor que estan portant arreu de les comarques. Un homenatge de tots tres a la figura i obra del cantautor alcoià. Ens interpretaren “Va com va”, “Tot explota pel cap o per la pota” i un poema de Josep Maria de Segarra, “Cançó de suburbi”. La Rondalla Agredolç tancà les actuacions amb  “El bolero de l’Alcúdia”, un dels cants d’estil més coneguts.

El recitar el clogué Manel Arcos, tot i donant les gràcies a l’ajuntament de Piles, a les entitats que han col·laborat, als recitadors, cantants i músics que d’una manera altruista han participat i al públic fidel que un anys més hi assistí. Un Recital de Poesia “Torre de Piles” que de mica en mica va consolidant-se i que esperem que les autoritats municipals continuen donant-li suport.

Anit, i en tornar  a casa després del recital, estava desvetllat. Sonets i música em venien al pensament, així que  vaig refer un poema, “Als peus de la Torre de Piles” que l’any passat hi vaig escriure: “Lluna creixent, altres  plena a vessar,/puntual un agost més has tornat/perquè ets molt gelosa i ens has enyorat,/i és que tu també hi vols participar./Torre de Piles, rellotge solar,/sentinella arrelat d’esguard cansat/guaitant amatent des d’un temps passat/pirates i corsaris de la mar./Ací, al teus peus, envoltats de baladres,/el Vol del Silenci de nou ha tornat/per dignificar els nostres poetes./Abans que la lluna llepe les pedres/l’any vinent plegats vindrem aviat,/ací, on nien falzies i oronetes.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!