Vicent Luna i Sirera

“¡ARRIBAESPAÑA! El crit  ha rebotat sobre les pedres del carreró, aspre com una fuetada. Se sent una altra veu que li respon, en un acte reflex, que viva Franco. El Picha tiba el braç enlaire. I continuen corrent.En tombar la cantonada, frenen. El Ventosa torna la navalla al de la cueta. Cantussegen el Cara al sol”.

 Així, amb aquestes fatídiques frases, comença el llibre “Guillem”, de l’escriptora i periodista Núria Cadenes i que està presentant arreu de les nostres comarques. Ahir dijous, i amb les mesures sanitàries pertinents producte d’aquesta segona onada del maleït Covid-19, es presentà al COM d’Alcoi.

La novel·la ens explica el cas del jove antifeixista i independentista valencià Guillem Agulló, assassinat l’any 1993 per un grup de neonazis. Tot just aquell any Cadenes, fundadora de l’organització Maulets, on també militava Agulló, hi era a la presó per les seues idees independentistes. El mateix Agulló havia penjat cartells demanant la seua llibertat. I per les seues idees independentistes i antiracistes fou assassinat el jove de Burjassot. Tot va passar la matinada de l’11 d’abril de 1993, quan estava amb uns amics d’acampada a Montanejos (Alt Millars), foren assaltats per un grup de joves feixistes al crit de «Sieg Heil» i «Viva España», i un d’ells li donà una ganivetada al cor, fet que li causà la mort.

A l’hora de fer aquest llibre -diu Cadenes- va tindre un gran dubte. Es deixava portar per la Núria escriptora, o per la periodista? Al final, i després “esborrar moltes coses que havia començat a escriure”  va tindre clar que “la idea era fer una novel·la, […]literàriament atractiva[…], no un relat periodístic[…] i el desllorigador va venir transcrivint les paraules de Guillem, Carme i Betlem, els pares i la germana de Guillem Agulló”. El resultat final és una novel·la, sí, però amb el tarannà inconfusible d’una periodista que va a la recerca de la informació, remenant, triant, comparant, relacionat…i tot per esbrinar la veritat. I per això afegeix literalment “paraules o escenes -dels pares i la germana- per entendre una mica més el Guillem de veritat”. Però, a més a més, reprodueix “articles de premsa o trossos dels informes policials”.

I és que el feixisme a casa nostra, al País Valencià, des que soc conscient que ha campat amb total impunitat. Total impunitat durant aquells anys de l’anomenada “Transició”, durant aquella mal anomenada “Batalla de València” on rebentaven manifestacions i actes institucionals, apallissaven a indefensos manifestants i posaven bombes. Com les que patí, per posar només algun exemple, la llibreria Tres i Quatre, el president Josep Lluís Albinyana, el professor Manuel Sanchis Guarner o l’escriptor Joan Fuster. De tot plegat mai ningú va esbrinar quins foren els autors. Però aquesta impunitat ha seguit dècada rere dècada. Es donà també en els noranta, quan va perdre la vida el jove Guillem, però és que el 9 d’octubre de 2017 els carrers de València van viure tres hores d’alta tensió. Desenes de feixistes varen agredir impunement a alguns assistents a la tradicional manifestació del 9 d’Octubre. I encara més, despús-ahir a Pego hi hagué una concentració a la plaça de l’Ajuntament per donar suport als 10 antifeixistes que han estat encausats arran dels incidents ocorreguts en aquesta ciutat el passat 18 d’octubre, quan un grup d’ultres d’ideologia nazi, seguidors radicals del C.F. Gandia, va omplir el municipi de consignes i adhesius elogiant la figura de Hitler. Les forces de seguretat, en lloc de protegir els antifeixistes i detindre els ultres nazis, es van dedicar a detindre joves innocents que protestaven contra la impunitat que tenien els violents i radicals.

D’aquesta impunitat Núrica Cadenes en parla en el llibre, i també de la connivència d’alguns mitjans de comunicació. Hi afegeix “pedaços que reprodueix de les informacions de “Las Provincias’”, el periòdic que porta anys i panys “intoxicant, manipulant i desinformant”. En aquells anys la directora era Maria Consuelo Reyna, “personatge que tenia un poder desmesurat, especialment a la ciutat de València. Mira ara qui és. No és ningú[…]De vegades, hi ha personatges que tenen un paper realment infame en la història i que es pensen que són petits universos al voltant dels quals giren els planetes, i resulta que no.

En aquest llibre Núria cadenes s’ha deixat la pell i ens ha regalat una novel·la força original que ens posa els pèls de punta, no ens deixa indiferents i fins i tot ens fa plorar. Llegint aquest llibre copsem la seua qualitat com a escriptora, el tarannà periodístic i la sensibilitat envers Guillem i la seua família. Cadenes ha patit escrivint aquest llibre i ha tingut sentiments de ràbia, perquè ha vist de ben a prop el que significa la impunitat, la connivència i la injustícia.

No deixeu de llegir “Guillem”, una novel·la que us emocionarà. Una novel·la que se’n parlarà molt i us deixarà petjada. Petjada com la que ens deixà el jove Guillem Agulló. La seua lluita i el seu exemple ha reforçat la consciència antifeixista de la nostra societat. Com diu Cadenes, contestant a una pregunta que li va fer Miquel Ramos a El Crític.cat, “el cas de Guillem Agulló és un cas claríssim. Des que el van assassinar, van intentar negar el mòbil polític de l’assassinat, denigrar la seua figura, la de la família, de tot allò que representava. Volien que ens n’oblidéssim, que ens n’avergonyírem; ho van intentar amb molt d’esforç a consciència per esborrar el cas. En canvi, ja és inesborrable. En parla molta gent, amb moltes veus diferents, i en parlarem contínuament, i amb aquest esperó d’acció política positiva. No guanyen ells. Aquesta és una de les grans lliçons del cas de Guillem Agulló i de tota la gent que ha estat batallant durant aquest temps. De vegades ens sembla que les coses que fem no serveixen per a res. Enganxar un cartell, anar a una xerrada, aquestes coses quotidianes que fem tanta gent, picant pedra, i ens desesperem perquè la revolució no arriba. Doncs mira: arriba un dia que, de tant picar pedra durant tant de temps, doncs vessa. Si ara hi ha gent que encara reacciona tan bonicament al cas de Guillem, és precisament perquè durant aquests 27 anys hem estat picant pedra. És clar que serveix. Això val la pena tenir-ho present. La història avança si la fem avançar.

La lluita i l’exemple de Guillem Agulló no ha quedat en l’oblit, tot i que ho han intentat impunement. Avui està més viu que mai. Com diu sa mare, Carme Salvador, “quan hi ha algú que estima la terra, allà hi ha Guillem. Quan hi ha algú que fa lluita antifeixista, antiracista, feminista, allà hi ha Guillem. En totes eixes mogudes, sempre hi ha Guillem i el seu esperit”.

Avui he rescatat aquests humils versos que vaig escriure ja fa un grapat d’anys.

[patriota assassinat, d’agulló]

“Va passar l’onze d’abril, un diumenge/ d’aquell any noranta-tres que tu hi anares,/ uns feixistes que cercaven carnatge/ et varen esperar fins que hi arribares.// Nazi descerebrat de baix llinatge/ que amb la mortal daga t’abraonares,/ lluitant esvalotat com un salvatge/ ferint-lo de mort tu l’assassinares.// -No tingues por, ens diran Obrint Pas,/ i  Feliu et cantarà -No sé què sent,/ cançons punyents, raïms de margalló.// Al teu costat sempre a tots ens tindràs,/ maulet de lluita, estàs ací present!/ patriota assassinat, d’agulló.//”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!