Vicent Luna i Sirera

Avui l’alumnat i professorat de 1r i 2n d’ESO de l’IES Pare Arques de Cocentaina, i gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de la capital del Comtat i el Museu Marq d’Alacant, hem pogut gaudir de l’exposició “Cocentaina. Arqueologia i Museu”. La veritat és que aquesta exposició, que es podrà visitar fins el proper 14 de febrer, paga la pena veure. És un orgull i un privilegi per a Cocentaina veure com part del seu patrimoni està exposat en aquest Museu i a l’abast de tothom.

L’alumnat del primer cicle d’ESO, i en dies successius  la resta de nivells de l’institut,  han tingut la sort de poder veure in situ una part molt important de les restes arqueològiques que, al llarg d’aquests anys, s’han trobat a Cocentaina i la seua comarca i que no tots els dies podem veure. Dues sales per observar, llegir, escoltar i emocionar-se, per apropar-nos una mica més a la nostra història, a la vida dels nostres avantpassats.

L’itinerari a seguir, com no podia ser d’una altra manera, comença en la Prehistòria amb les restes de fauna quaternària recollits al llarg dels anys pel Centre d’Estudis Contestans (CEC), algunes d’elles del Molí Mató d’Agres. Del Paleolític Superior hi ha exposats diferents materials lítics (bifaç, raspadors, nuclis, burí, etcètera)  localitzats al Barranquet de Beniaia (Beniaia), les Ronxes (Planes) Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà), Coves del Monxo (Beniarrés), Pinaret dels Frares (Albaida)…. Sobre les darreres societats caçadores i recol·lectores (Mesolític i Neolític) podem veure un bon nombre d’eines d’ós i sílex com ídols, anells, penjolls, collars, punxons,  puntes de fletxa, destrals així com tota mena de gerros i vasos de ceràmica recollits d’arreu de la comarca,  com ara de la Cova de l’Or (Beniarrés), Benàmer (Muro), la Penya Roja (Catamarruc), Les Jovades (Cocentaina), Cova del Negre (Cocentaina), Cova del Balconet Cocentaina). Així mateix, en aquesta comarca hi ha un bon nombre de poblats d’altura, coves i restes de l’Edat del Bronze. A les vitrines s’hi exposen olles de ceràmica del poblat de Mastec (Cocentaina), fragments de ceràmica de la Mola (Agres), una maça de pedra del Cabeçó de Serrelles (Alfafara), destral de bronze de la Penya Banyada (Cocentaina). Per completar aquesta etapa, i en panells i imatges projectades a la paret, podem veure una bona representació de l’art rupestre com les conegudes pintures macroesquemàtiques, descobertes pel CEC, del Pla de Petracos (Castell de Castells) i altres localitzades a l’Abric del Barranc de la Palla (Tormos), Coves Roges (Benimassot), Cova Llarga (L’Orxa) i abric de Cantacuc (Planes).

 Deixem la Prehistòria i ens endinsem en la primera cultura que, a les nostres terres, entrà a formar part de la Història. El món dels ibers està molt present en la nostra comarca que formava part d’aquella Contestània ibera, i que s’estenia des del riu Xúquer fins a Cartagena. I és per la seua orografia que els del CEC diuen sovint que “El Comtat és una terra de castells…ibèrics”. I efectivament, en diferents panells ens mostren els poblats que en aquesta comarca, i també a l’Alcoià hi havia, com  entre altres, el Xarpolar, el Pitxocol, el Castellar, la Covalta i segurament el més conegut, la Serreta. D’aquesta etapa podem observar amb detall exvots de terracota de la Serreta (Alcoi-Cocentaina-Penàguila), escriptura ibèrica, el relleu del Coll de Surdo (Balones) i diferents plats i gerros de ceràmica. Però, allò que més ens crida l’atenció és el conegut i espectacular Vas dels Guerrer i la copa-skyphos de ceràmica  localitzada a l’Alberri (Cocentaina).

Tot i que Cocentaina no existia com a població en època romana, a les Valls del riu Serpis s’han localitzar un bon grapat de jaciments com necròpolis, assentaments de camperols, santuaris… A l’exposició hi podem trobar àmfores de transportar vi (Carrer de Dénia Cocentaina), inscripcions funeràries (Gorga), pitxers ceràmics i projectils de fona (Cabeçó de Serrelles, Alfafara). A més a més, aquesta etapa romana està completada amb l’estudi que al llarg dels anys els arqueòlegs han portat a terme en el jaciment de Polisixto trobat a Cocentaina. Entre altres s’han localitzat sepultures, gerretes litúrgiques, sivelles, arracades, anells d’or.

Però és sens dubte de l’Època Medieval d’on s’hi conserven més restes localitzades, entre altres,  al Tossal del Moro (Benilloba) i Benesa (Millena). De la Qustantaniya andalusina hi podem observar plats, gerros, pitxers, vasos, càntirs, inscripcions funeràries, forns, joguets, escudelles, alquerc, orses, teules, penells… que s’han trobat a El Sompo, Camí del Puntarró, Plaça del Salvador, el Carrer de la Mare de Déu i la Plaça Sant Miquel. Destaca pel seu color (verd, blanc i mel ) el Bací localitzat a la Plaça de Sant Miquel.

Del moment de la conquesta per Jaume I, i la posterior repoblació, a l’alumnat el que més els crida l’atenció són les dues maquetes. Una del recinte de la Vila cristiana i l’altra del Palau Comtal. Però també paga la pena donar un cop d’ull a l’escut d’armes, fet de marbre, de la família dels Corella. El guia ens diu que segurament aquest escut fou refusat i abandonat per l’esmentada família, donat que l’escultor s’enganyà en esculpir el cognom Corella per Corela. És ben curiós observar la part del darrera de l’escut, on podem apreciar que el tros de marbre pertanyia a un fris romà. A les parets hi trobem fotografies del Castell i de l’interior del Palau Comtat. En una paret és digne d’admirar el magnífic retaule de l’ermita de Santa Bàrbara, un dels millors testimonis conservats de la pintura italo gòtica de la Baixa Edat Mitjana (1378-1387). Però al fons de l’exposició encara ens queden dos sorpreses que, si aneu, no heu de deixar passar. Un és la l’original de la partitura del famós i internacional pasdoble “Paquito el Chocolatero”, compost per l’autor contestà Gustau Pascual Falcó, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians. L’altre l’original del privilegi per poder fer una fira, que el rei Pere IV el Cerimoniós atorgà al municipi de Cocentaina l’any 1346.

Per complementar l’exposició, i que en realitat hauria de ser el començament, estava previst veure un documental sobre la vila comtal. Alguns alumnes estaven molt interessats en veure’l, donat que alguns d’ells eixien. Ara bé, no ha estat possible. Esperem que la resta d’alumnes tinguen més sort i haja aparegut el comandament a distància.

Malgrat les incidències (segurament per manca de coordinació, previsió, oblit, preparació…) tot plegat ha estat una visita molt interessant, on l’alumnat ha pogut endinsar-se, aprofundir i respirar una part de la història del seu poble. Observar, escoltar, llegir i gaudir de l’art i del patrimoni que ens han deixat els nostres avantpassats. Uns avantpassats que van lluitar, treballar i defensar la seua terra i que, en parlar del seu poble, les seues festes, el seu Castell i Palau, dels seus músics i dels seues increïbles paisatges es van emocionar, com ho fem tots ara.

L’exposició va acompanyada d’un acurat, rigorós i molt interessant catàleg, on han col·laborat un bon grapat d’arqueòlegs, historiadors i especialistes de l’art. Articles, estudis i recerques que van des de la Prehistòria fins la Revolució Industrial.

Personalment, però, (i segurament serà per deformació professional) pense que  aquest plausible esforç que ha fet tanta gent, i que han tingut el suport de tantes institucions públiques i privades, hauria estat més complet i profitós si s’hagueren elaborat unes guies didàctiques o quaderns de treball (encara que fos un original per poder fer fotocòpies) per a l’alumnat dels diferents nivells educatius. Material que podríem haver treballat abans i després de la visita. Material que haguera quedat en els centres educatius per poder-lo treballar cada any.

Per tot plegat, si podeu, no deixeu d’anar-hi que paga la pena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!