Vicent Luna i Sirera

El 24 de setembre del 2009 el grup alcoià Batà, format pel Carles Linares, Rebeca Sanjuan i Carles Tur, es van donar a conèixer amb la presentació del seu primer treball: Cançons de butxaca. Amb les butxaques plenes de cançons, però també d’il·lusions, esperances i somnis, Batà eixí d’Alcoi, Serpis avall,  cercant les aigües de  la Mediterrània: el mar llegendari i mític de tantes i tantes civilitzacions  que han crescut a la seua riba. Des de llavors Batà recorre aquestes aigües a la recerca de la desitjada Ítaca. No tenen pressa en arribar-hi, saben que el viatge està ple d’aventures i coneixença. De tant en tant fondegen illes o s’aturen en algun port per buidar-se les butxaques. Aleshores com rodamons cantaires, i en fires ,mercats, teatres i universitats,  regalen cançons a tots aquells que les  vulguen escoltar. Així ho van fer en una de les seues parades a Itàlia, a la Universitat de Pavia i al CSA Barattolo. D’altres vegades, i en la immensitat de la mar, s’hi troben amb altres companys d’aventures, amb qui comparteixen projectes. Com passà l’any 2011 que en companyia d’altres cinc grups musicals alcoians, VerdCel, Hugo Mas, Arthur Caravan, Pelandruska i We Are Not Brothers, editaren  el disc Música de telers.

Ara Batà, ajudats per un bon grapat de mecenes, ha volgut fer una nova parada, tornen a  tindre les butxaques plenes de noves cançons, de noves aventures. No han cercat la terra ferma, ara han volgut ancorar el vaixell  a l’Intermareal, una “zona costanera compresa entre la baixamar i la plenamar. És un lloc de transició, la importància de la qual  radica en les seues característiques úniques i en la presència d’espècies que han aconseguit adaptar-se a condicions severament canviants”. Efectivament, amb Intermareal  el grup Batà ens hi presenta una nova aventura. Una aventura on, cal dir-ho, no tot són flors i violes: “I jo sols vull habitar/com un cranc  ermità/que canvia de closca/quan la vida estreny/ i li costa alenar” (Intermareal),  que  cal afrontar les dificultats: “La vida entre zeros i uns/però avui cal sumar i cal aturar,/fugir d’aquest bosc que no ens permet veure clar”(Trapezista), i que hem de continuar creient en les Ítaques, doncs: ”Ens hem acostumat/a perdre la il·lusió/d’utopies ben certes/que marcarien la realitat del demà”(Ens hem acostumat). Però en aquest navegar, a la mercè  d’onades, tempestes i fins i tot tsunamis és molt fàcil perdre el rumb i desorientar-se, però a la fi acabes aprenent a dominar els vents, i així “mentre cau l’arera/del rellotge daurat, cerques les petjades/per on mai tornaràs” (Mentre les ones vénen). I és que de vegades la vida, “que són quatre dies i tres d’ells plourà”  ens passa pel davant i no ens n’adonem, capficats en  mil i una cabòries: “Si un  dia cantes, espanta les penes que t’han ofegat/no esperes miracles,/que el cel està lluny i l’infern molt avall” (Quatre dies). Ai, les penes, les penes hi caben totes a dintre d’una maleta: “Faig la maleta per omplir-la de neguits i negrors”. Una maleta sense adreça “perduda en una terminal”, però tranquils, no us amoïneu: “Tan sols hi havia roba vella/ja no em vistent els records/no cal que patiu per ella/pregunteu si algú la vol/Ai, Qui la vol?(Faig la maleta).

Amb aquest nou treball el grup alcoià Batà ha ancorat a la zona intermareal. Des d’allí, des d’aquest lloc estratègic, des d’on  s’albira  la costa , a tocar, i des d’on és fàcil endinsar-se mar endins, ens canta, ens conta, ens mostra els seus  neguits, cabòries i  tempestes, però també les il·lusions, utopies  i alegries, perquè quan no ho esperes i mentre estàs “pendulant com un trapezi/a l’hamaca amarrada entre els pins,/el cel blau entre les branques”  veus la llum entre la foscor,  com ho fa “de sobte l’esquirol/ que llampega d’alegria/ en trobar el pinyonet” ( Trapezi)

Si aquest estiu aneu vora mar, mentre gaudiu de de la platja, contempleu l’onatge des de la terrassa d’un restaurant, llegiu un llibre en una cala tranquil·la o passegeu per la sorra, no deixeu de mirar mar endins. Si us hi fixeu una mica a la zona intermareal, allí on la baixamar i la plenamar s’aiguabarregen, albirareu el vaixell de Batà. Llavors, pareu l’orella, tanqueu els ulls, escolteu  i gaudiu d’aquesta nova aventura que ens conten Carles Linares, Rebeca Sanjuan i Carles Tur, i amb la col·laboració musical d’Albert Ortega (“Bertomeu”).

Alcoi, 5 de juliol del 2014