Ovidi popular

 

Des de fa uns anys l’exposició “Ovidi popular”, del pintor alcoià Antoni Miró, està voltant amunt i avall per les nostres comarques. És, en paraules de Feliu Ventura, “un homenatge, des de l’amistat, a un artista –únic en la tradició europea- que va dedicar la seua vida a assenyalar un món millor possible, fins a la darrera conseqüència”. A la nostra comarca l’hem pogut veure, entre altres, a Alcoi, Biar i Beneixama. Ara ha viatjat a una altra part de la comarca, a Penàguila. La iniciativa ha estat del Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM), amb la col·laboració de la Càtedra Antoni Miró, la Coordinadora Alcoià i Comtat pel valencià, l’Ajuntament de Penàguila i la Casa Rural Valor. 

L’exposició fou inaugurada el passat diumenge, i estarà exposada al CIM (un centre municipal) i a l’esmentada Casa Rural Valor. La presentació va estar a càrrec, en nom del la Junta del CCOM, de Damià Aparicio, que insistí en dos aspectes. Primerament per  l’obligació que té el CCOM “d’acostar les seues activitats als pobles de la nostra comarca” i, en segon lloc perquè “l’Ovidi i les seues cançons són d’una total actualitat. Els seus missatges són més necessaris que mai: la llibertat d’expressió, la denúncia de la corrupció, la solidaritat, la lluita per un salari digne, etcètera”. Damià clogué l’acte agraït la col·laboració de les entitats que ho han fet possible, oferint a l’alcalde de Penàguila, Joaquim Ballart, el CCOM per a altres possibles activitats conjuntes, i desitjant al públic que en exposició troben l’Ovidi rebel de “La Fera Ferotge”, el lluitador de “La Revolució”, el tendre de “L’Homenatge a Teresa”, el reivindicatiu de “Va com va”, el conseqüent de “La Samarreta”, l’irònic d’”Una nit a l’òpera”,  el compromés de “La cançó del cansat”, i tantes i tantes més qualitats d’aquest, en paraules de l’escriptor Jordi Tormo, “obrer de la paraula”.

Tot seguit ens traslladàrem a la Casa Rural Valor, on ens esperaven Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo. Carmina Vayà, tècnic del CCOM i organitzadora d’aquest “Dinar de germanor”, ens presentà aquest trio (haurien d’anar buscant un nom artístic) que ens feren un emotiu i càlid recital, posant música a poemes d’Ovidi, Joan Valls i Vicent Andrés Estellés. Van cantar, entre altres: “Com la flor del magraner”, “Perquè vull”, “M’aclame a tu”. La melòdica i inconfusible veu de Sofia, acompanyada de les guitarres de Gadea i Mateo, posaren la cirereta a un migdia on l’Ovidi, “inesperat”, vingué de les seues vacances  a “emprenyar-nos amb les darreres cançonetes”, i tot a la Casa Valor, el casalici on l’escriptor de Castalla passà llarg estiu de la seua vida. Ovidi i Valor en un mateix espai. Dos valencians de pedra picada que compartien, si més no, una mateixa passió:  l’amor a la nostra llengua. Un com a cantautor, escrivint i cantant cançons que arribaren al poble, i l’altre com a escriptor, recollint i recuperant tota una tradició popular, una tradició oral que es materialitzà en les conegudes rondalles valencianes.

Després del recital  vingué el dinar, allí mateix, a la Casa Rural Valor. Un dinar de germanor per aplegar a socis i simpatitzants  del CCOM. Entre picadeta i picadeta, i un arròs al forn típic de Penàguila, encara vam tindre temps de xerrar de mil i una històries. Valor i Ovidi, heu ací dos grans homenots que el diumenge a Penàguila varen ser recordats i enyorats.

Vicent Luna i Sirera

Alcoi, 18-06-2018

 

 

 

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *