Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Avui, i després d’acudir a la crida dels sindicats a manifestar-nos per tantes i tantes reivindicacions obreres pendents, ens hem aplegat a la Placeta del Fossar per retre homenatge al poeta Joan Valls. Enguany ha estat especial, donat que celebrem el centenari del seu naixement.
L’acte ha estat conduït pel poeta Manel Rodríguez-Castelló i per l’actriu Rosanna Espinós. I, com no podia ser d’una altra manera, la poesia i la música han estat els protagonistes. Uns llegint poemes, com ho han fet Josep Manel Moltó, Faust Botí, Begonya Mezquita, Francesc Pou, Joan Jordà.. i altres, com la Coral Polifònica, Jordi Gil, Hugo Mas, Pau Miquel Soler, Ferran Rodes, Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo, cantant-nos cançons i posant música a poemes de Valls.
De segur que al llarg d’aquest Any Joan Valls 2017, tindrem oportunitat de participar en moltes més activitats que s’estan preparant. Jo, amb aquest modest poema, també vull homenatjat el poeta de La cançó de Mariola.
[poeta alcoià, de ponts i de valls]
Ai d’aquella Cançó de Mariola
dels tristos Sonets de la fita obscura,
Quadern vermell d’un record que perdura
i de Cent serafins que el temps esmola.
Ai Temps de saó que al terra s’escola,
L’íntim miratge i la trista censura,
amb Versos a Sara que tot ho cura,
quantes Hores vives amb la gramola.
Vas viure com un eremità urbà,
com un místic A cavall de la vida,
vell arxiver de llibres i lligalls.
Grumet a soles que a l’illa ancorà,
pirata ets de la somniada Atlàntida,
poeta alcoià, de ponts i de valls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!