Mails per a Hipàtia

Darrer dia a Andorra. Ahir vam sopar amb el Síndic General, el president del parlament andorrà, que ens va convidar a visitar l’edifici que acull la cambra legislativa, cosa que he fet, evidentment, aquest matí. No es poden perdre oportunitats com aquesta.

Vicenç Mateu, el síndic, és un personatge que m’ha impressionat. Com m’ha impressionat també, per cert, la ministra d’educació Roser Suñé. Són persones d’una extraordinària preparació i sensibilitat, francament preparats, que crec que és important que ocupen els càrrecs que ocupen en el que en definitiva és el nostre únic govern independent.

Mateu aquest matí ens ha passejat a tot el grup de ponents de la universitat per la vella casa de les Valls, dipositària de les tradicions i costums d’un parlament i una forma d’entendre la cosa pública que es remunta a l’edat mitjana i que és bo que es conserve en algunes coses.

I tot seguit, sense sol·lució de continuitat car és a la mateixa plaça, hem passat al nou parlament que m’ha recordat no sé perquè la cambra legislativa alemanya, supose que pel tipus d’edifici i salvant totes les distàncies.

La gràcia és que hi hem pogut parlat molt de política, vici comú, i encara ho hem fet més durant la fantàstica conferència que la Dominique ha ofert a la tarda. El síndic és filòsof de professió, es pot ser filòsof de professió?, i això li confereix una capacitat diàlectica fins i tot en els problemes menors que sincerament a mi m’ha causat enveja. Pura.

Dit tot això sóc conscient que no sóc andorrà i que igual la realitat vista de prop és diferent. Acceptaré qualsevol comentari en aquest sentit.