Mails per a Hipàtia

Feia temps que la gent de la Marxa de Torxes de Vilafranca em demanava per parlar-hi. I ahir, just ahir, va ser el dia. Vaig parlar de fet avui mateix, perquè les dotze ja havien sonat, així que vaig començar el meu parlament dient ‘ja som al dia que esperàvem, l’onze de setembre de 2012’.

Diuen que érem set mil persones, moltes més que en anys anteriors. No ho sé però la veritat és que l’avinguda on desembocava la marxa era plena de gom a gom, amb molta gent enlairant aquestes torxes enceses que tanta impressió fa i amb senyeres estelades de tots els colors.

Hi vam parlar el Toni Albà, el Carles Castellanos en nom de l’ANC i jo mateix. Vaig dir les obvietats que aquests dies tots repetim, aquestes veritats com a punys que tots sabem i que aquesta vesprada cridarem pels carrers de Barcelona.

I al final no ho vaig poder resistir. Vaig parafrasejar el mestre Fuster amb allò dels visques que no ens agraden però vaig aclarir que no em podria perdonar no acabar el meu discurs, precisament aquest onze de setembre, amb un: Visca la república catalana. I el carrer va tronar: Visca! 

(La foto és del Manel Carrera. Gràcies)

-Article de Ràdio Televisió Vilafranca
-Article de La Fura.cat.