Vint-i-cinc anys
Em diuen que demà fa vint-i-cinc anys de l’eixida al carrer del primer Mac. Ja ho he explicat en algun altre lloc que, amb la sola excepció d’un Amstrad d’aquell que encara anaven amb cinta de casete tots els meus ordinadors han estat macs. I ben content que n’estic, malgrat algun que altre període fosc i algun que altre desastre, que de tot hi ha hagut.
De fet guarde el meu primer mac al meu despatx, com es veu en la foto. És un Mac512, el segon model que va posar-se a la venda, que vaig comprar de segona mà per una xifra insultant de diners però que em va permetre nits fantàstiques ensenyant als amics com de diferent podia ser el món. Jo aleshores vivia en un pis gran del carrer Aragó i vam organitzar la mà de sopars en els quals amics venien a veure com era un ordinador que no semblava un ordinador. Evidentment vist des d’ara és una andròmina bastant prehistòrica però jo una volta a l’any el baixe de l’estanteria, el netege, el pose en funcionament i jugue una estoneta. El contrast amb les màquines actuals és immens però he de dir que té un encant, romàntic, que les màquines d’avui ja no tenen ni tindren. En qualsevol cas, per molts anys!
(PD. Si voleu provar com era un Mac d’aquella època aneu a aquesta pàgina i punxeu sobre “Test drive a Macintosh”.)
El meu ex-jefe tenia un igualet, a més, també en la part més alta d’una prestatgeria, quins bons records!
salut
Fa alguns anys vaig haver de claudicar. El preu d’un portàtil PC era molt inferior al d’un Mac. PC i Mac van conviure durant alguns anys a la meva taula de treball, fins que vaig desar el teclat i raolí del Mac en un armari, però prou a mà per quan em convé rescatar algun arxiu del G3, que encara és en una racó de la taula.
He escrit en el meu bloc, “si hagués de comparar la meva relació establerta amb el Mac i amb el PC
amb la relació que pot establir-se entre un home i una dona, diria que
la meva relació amb el Mac era un matrimoni per amor, mentre que amb el
PC ho és de conveniència. A la vida, de vegades la conveniència també
fa renunciar a l’amor.”
M’has fet recordar el Macintosh 128K que tenia el meu pare.
Vaig ser un privilegiat perquè gràcies a aquest entranyable artefacte vaig evitar la penitència d’haver d’anar a classes de mecanografia. Tothom dela meva classe picant els treballs a màquina mentre els presentava sense rastre de typex.
També recordo que quan havies de guardar una còpia d’un arxiu el “venerable” Mac no parava de demar-te ara un disquet ara l’altre. Fins que vam poder comprar la disquetera externa. Llavors va ser Hollywood!
I ara tot allò sembla tan troglodític… Encara el guardem tot i que no funciona… com el SE/30. I des de que el vaig veure al MoMA… els meus pares el tenen al damunt del “canterano”.
Així que… Mac forever!
http://bacus.bloc.cat/post/5530/224183