Un llarg weekend a París (4)
Apéro. Què deu ser un Apéro? Aquesta mania dels francesos de forçar la traducció de tot amaga simplement una trobada, en aquest cas de seguidors del Facebook. Les televisions en parlen alarmades. Sembla ser que per Facebook ha corregut la consigna de concentrar-se al Camp de Mart, al peu de la Torre Eiffel, per a batre no sé quin rècord. Queda una hora per a la cita i les pantalles bullen. L’ajuntament ha fet instal·lar bidons d’aigua i ha recordat que no es pot consumir alcohol. Un responsable policial afirma que hi haurà un desplegament gran per a impedir incidents (virtuals? presencials?) i aconsella als joves no acostar-s’hi. Em pregunte a mi mateix perquè parla de joves.
Evidentment hi fem cap. Entrem per sota, per l’Escola Militar. Uns policies ens regiren malgrat que no crec que fem cap pinta de ser joves amenaçadors. De fet no s’hi pot entrar als jardins sense passar un estricte control policial. A tot arreu furgonetes i sirenes i al mig del passeig un centenar llarg de persones que han posat unes pancartetes sobre Facebook, d’allò més innocents i que ballen i canten amb poc entusiasme. Els periodistes de les televisions no paren de fer directes. Em sobta tant de desplegament per tant poca cosa. Hi ha ben bé una furgoneta per cada internauta. De sobte passen un grup de soldats amb ametralladora a la mà i jo que em quede estupefacte mirant-los. Metralletes contra Facebook? Algú ha parat boig.
En arribar al capdamunt eixim per un altre control. Passem pel costat de les furgonetes estacionades al carrer i veig, sense que em sorprenga, que molts policies tenen el mòbil obert i estan mirant Facebook. Haurien de carregar contra ells mateixos?
Esta moda dels apéro geants s’ha escampat bastant per totes les ciutats franceses en els ultilms mesos, i com moviment s’assembla molt al dels macrobotellons que es feien a l’estat espanyol fa uns pocs anys, amb la diferència que ara és algu que llença la convocatòria via facebook.
Si a Paris este dissabte hi havia tanta policia (CRS que se’n diu d’este cos) és perquè el cap de setmana anterior a Nantes va haver-hi uns quants comes etilics i un xic va morir en caure d’un pont a baix després d’ un apéro géant. Després, ja se sap, els fonaments de la République trontollen i ho reprimim a base de policia.
Si no m’erre, “apéro” no és altre que un apòcope vulgar “d’apéritif”.
Dubte molt que la ingesta desmesurada d’alcohol siga un “agent estimulant de la secreció gàstrica” ni cap “beguda acompanyada normalment de tapes que hom pren abans d’un àpat”: els qui fan “apéros” dubte molt de després vagen a sopar, en tot cas a boçar.
El francés, si més no, ha resolt el problema de com anomenar allò que nosaltres encara no sabem ben bé com dir en català i que resolem amb el poc engrescador “botellón” o “botelló”.
Propose com a possible substitut del castellanisme “botellón”, un ètim derivat de bufat, amb el sufix –anga: bufanga.
També podríem tindre en compte un derivat de xamat, amb el sufix –unga: xamatunga.
Per al català de Catalunya (bufat i xamat són propis del País Valencià), propose una de semblant però amb el mot pitof: pitofanga.
Crec que fent servir un mot col·loquial, com ara bufat, xamat o pitof, amb un sufix tan expressiu com –anga o –unga, s’aconseguix un efecte sonor que s’avé prou amb allò que és un “botellón”.
Ex.:
Els universitaris no són aliens al fenomen de les bufangues.
Els mitjans de comunicació de masses, aborronadorament adotzenats, criminalitzen les xamatungues sistemàticament.
Les pitofangues no són dolentes per se, com tampoc no ho són els joves, els seus principals adeptes, pel simple fet de ser-ho. Cal defugir del maniqueisme a què ens tenen avesats.
D’altra banda, quan tothom tothom (almenys al Principat) diu “cap de setmana”, calia dir “weekend”? “Cap de setmana” aporta alguna cosa al patrimoni humà des d’aquí; “weekend”, no. (I ja m’imagino que la nostra expressió és un calc de l’anglesa, però està ben fet.) (I ja sé que sectors juvenils diuen “finde”, la pressió espanyola és abassegadora.)
Bé, esperem que el viatge de tornada anés bé!
D’altra banda, quan tothom tothom (almenys al Principat) diu “cap de setmana”, calia dir “weekend”? “Cap de setmana” aporta alguna cosa al patrimoni humà des d’aquí; “weekend”, no. (I ja m’imagino que la nostra expressió és un calc de l’anglesa, però està ben fet.) (I ja sé que sectors juvenils diuen “finde”, la pressió espanyola és abassegadora.)
Bé, esperem que el viatge de tornada anés bé!