Un llarg weekend a París (2)
Ens acostem a Merci, la tenda teòricament més de moda a la ciutat. L’edifici està molt bé però la botiga no mata. Acostumats a Vinçon resulta xicoteta i escassa. El passeig ens porta més enllà del Centre Pompidou on hi ha una impressionant exposició de Lucian Freud. Al carrer flors, mobles, estris de cuina, llibreries, andròmines velles; les botigues se’t presenten l’una rere l’altra sense temps per a pair tanta cosa.
Fa una calor enorme i per una Perrier et cobren allò que no està escrit. Caram amb París. Girem per la Plaça dels Vosgos, enmig del Marais, tot cercant les restes del call. És dissabte i per tant només hi ha senyals a les parets. En una llibreria trobe seguits en una mateixa estanteria i molt destacats tres llibres catalans en la versió francesa. M’agrada. Pla, Pinyol i Anglada. Estic per comprar-me el de Pla però em reprimisc. A París sempre compraria més llibres dels que puc llegir i ja he après que això és una bajanada. Mentre cau el sol ens acostem al riu des d’on entra un ventet reconfortant i jo comence a calcular quants quilòmetres pots arribar a fer a peu per París si vas badant sense rumb i tens temps per davant.