Un dinar amb Ibarretxe
Publicat el 18 de gener de 2008 per vicent
Ahir vaig acudir al dinar amb Ibarretxe que convocava la Fundació Trias Fargas. El fet que acabar ja camí de les sis de la vesprada és un primer indici del seu interès. En curt Ibarretxe és molt interessant. No només pel tema basc, on destaca. Parla de tot sense embuts, d’economia, d’Europa, de filosofia, demana perdó si no sap prou d’un tema i pren nota si alguna cosa li sembla interessant. A més té un punt de Pujol: ens parlava a tots pel nom com si ens haguera conegut de tota la vida. Algú, amb molta eficiència, li havia explicat qui érem i de quin pal anàvem cadascú i ell, com Pujol també sabia fer, jugava amb tot això.
Hi ha qui creu que tot el procés que ha posat en marxa és només un recurs per a guanyar les eleccions. Ho té tot tan interioritzat que em costa creure-ho però no es pot descartar mai. Seria una decepció enorme però ja n’hem vist d’altres, més grans i tot. Jo, per ara, opte per creure-me’l. Em sembla que sap el que vol fer i que creu que hi ha una eixida a explorar.
L’únic retret és que no siga més contundent en denunciar les tortures i la repressió contra l’esquerra abertzale. Crec que hauria de ser més clar i rotund en això.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
La dinàmica de la política espanyolista fins ara és meneja sota aquets parametres o formúles:
PSOE – més IBARRETXE MAS CAROD = més PP.
més PP + menys IBARRETXE MAS CAROD = més PSOE.
Si, m’agrada questa home. El vaig escoltar ja fa uns anys a Sant Feliu de Guíxols i ja m’haguera agradat sopar amb ell per seguir discutint i parlant sobre moltes coses. En aquella conferència ja destacava la importància de tenir la clau de la caixa deles diners per poder governar, i amb una bona gestió anar endavant amb el teu pojecte de país.
Si, tot açò molt bònic, pe`ro no és el matexi Ibarretxe que l’executiva del PNB, i no en de cercar aliats en ells, perque ells defensaran els seus objectius i no els nostres. Només cal recorda que han votat en la reprobació de la famosa Maleni, Una cosa és que els agafem com a exemple de com s’han de fer les coses i un altra que confiem cegament en ells. Cada país te les seves preferències i ha de cercar les seves maneres d’actuar i no confiar en altres.
Vicent Montesinos
Llíria