Un diàleg
Ahir vaig anar a la manifestació contra l’atac a Gaza. En algun moment em vaig sentir incòmode però crec que és imprescindible la pressió internacional, també al carrer, per a aturar aquest despropòsit i forçar els diversos actors a trobar una solució. Especialment per a forçar l’estat d’Israel a aturar aquesta guerra.
Va passar a l’inici. Mentre entrava a la marxa, en la cantonada de la Plaça de la Catedral amb Pelai, un home d’orígen palestí segons que em va explicar després, professional liberal ben establert, anava cridant de forma molt forta “jueus assassins”. M’hi vaig encarar i li vaig dir que era un error allò. Que en tot cas podia entendre que cridés “Israel assassí” encara que preferiria que només acusés el seu govern però que en cap cas era correcte ni decent acusar en massa als jueus de res. Ell va reaccionar molt sorprés però vam començar a parlar. L’home tenia dificultats per a entendre el català, segons que em va dir perquè feia pocs mesos que viu al nostre país, però vam anar trobant la manera d’entendre’ns a base de barrejar llengües fins que vam decidir acabar parlant tots en l’anglès, també amb la seua família que l’acompanyava. Ell em va explicar molt gràficament l dolor que sent per la seua família que és allà i per ell mateix. Vaig intentar explicar-li que l’entenc i comprenc aquest dolor però que el dolor no ens pot fer perdre de vista el món. Ell va acceptar en part la meua posició i va acabar reconeguent que tenia amics jueus de feia molts anys a Londres i Israel i que estaven espantats pel que passava amb Israel. Vam parlar molta estona fins que ens vam separar enmig del gruix de gent que desfilava per Barcelona.
Quan va marxar el vaig seguir amb la mirada una estona i em va semblar que ja no cridava contra els jueus, en general -cosa que no vaig veure que ho fes ningú més en la manifestació. I jo vaig caminar també més tranquil i a gust entre tants milers de persones com vam dir ahir prou.
Tu, Vicent, ets més que un bon periodista. Ets intel·ligent i, sobretot, bona persona. Tenim una gran sort de poder comptar amb tu. Recordaré aquest apunt durant anys perquè em sembla simptomàtic i exemplaritzant.
de les nostres opinions, la nostra visió dels esdeveniments. I a vegades, la visió s’esborra per els sentiments que ens superen, que és el que li devia passar al senyor aquest.
L’experiència del meu pare va ajudar a formar la meva: va anar voluntari a
l’exercit britànic per a lluitar contra els Nazis, aliats dels feixistes espanyols, després de fugir de la guerra a casa nostra, però va fer tard i el varen enviar al “Mandat Britànic de
Palestina“.
Va viure el temps dels grups terroristes Irgun i
Lehi, membres dels quals, Menachem Begin, Yitzhak Shamir, Eitan Livni
(pare de Tzipi), Mordechai Olmert (pare d’Ehud) et al. són ara
considerats herois israelis, però participaren entre altres, en diversos atacs,
com l’atemptat a l’hotel King David, l’assassinat de soldats britànics (els
quals eren els enemics declarats tant de jeus com d’àrabs!), la
massacre de Deir Yassin, granades a mercats, l’assassinat del suec Folke Bernadotte, el
representant, de l’ONU, la seva política declarada d’expulsió
dels palestins, etc. No és difícil imaginar-se la impressió que en va treure el meu
pare!
No és qüestió de comparar amb Hamàs, i encara menys simpatitzar-hi o justificar-los, ni de la seva
justícia o injustícia, ni de negar la incompetència dels britànics i de
la pèssima gestió del territori i de la qüestió palestina/israeliana
per part de l’ONU. Però se’m fa MOLT difícil simpatitzar amb aquells
que feren servir els mètodes que ara critiquen: el terrorisme, l’atac a
civils, etc.
El conflicte està tan enquistat que sembla difícil
veure cap sortida. Sovint em ve al cap allò de que “no prendre partit es
posicionar-se”. La única cosa que em fa venir esperances és veure com lluny del
conflicte els dos bàndols tornen a esdevenir persones.
El conflicte està tan enquistat que sembla difícil
veure cap sortida. Sovint em ve al cap allò de que “no prendre partit es
posicionar-se”. La única cosa que em fa venir esperances és veure com lluny del
conflicte els dos bàndols tornen a esdevenir persones.
Cada cop que el fort abusa del dèbil, perd.
Ja fa temps que Israel troba bé matar innocents per tal de matar enemics. Aquesta falta de moralitat en l’actuació del seus governants i estaments, passarà factura a la societat israeliana, i per anys.
Aplaudeixo el teu gest, Vicent. Quanta falta ens fa, aquesta actitud. D’això la meva mare en diu “netejar (o mantenir neta) la pròpia parcel·la”, és a dir, mirar d’influir positivament en el propi entorn en la mesura que cada persona pot.
Fa uns quants anys em vaig creuar amb un jove marroquí musulmà (sé que era marroquí i musulmà perquè m’ho va dir) per la Rambla de Barcelona cap a les 3 de la matinada i per algun motiu vem acabar parlant de filosofies de vida. La conversa va ser respectuosa i cadascú va defensar amb convicció els seus principis, però en un moment donat ell va deixar anar, amb actitud amenaçant, “yo soy capaz de matar por Alá”. Llavors és quan jo vaig intentar fer-li entendre, amb el llenguatge més persuasiu que vaig trobar, que si la conversa arribava a aquest punt ja no estava deixant gaire espai per al diàleg, i que era millor que la conversa continués sempre sense amenaçes i mirant de trobar punts en comú. La meva reflexió va tenir el seu efecte: va rebaixar el to i vem acabar tan amics. Vaig marxar amb la sensació d’haver influit positivament, ni que fos mínimament, en la manera de pensar d’algú.
Gràcies per compartir l’anècdota.
I aquest era dels que anava tota la família junta o, les dones per un cantó i els homes per l’altre?
I aquest era dels que anàven amb la canalla amb una cinta al cap -tipus Hamàs-?
I aquest era dels que cridava com sonats ‘al·là és gran’ com a crit de lluita?
I aquest era dels que no feia cap crítica als míssils i les actituds feixistitzants de Hamàs, suposo, com tampoc la feu cap pancarta a la manifestacióni cap línia del manifest? Oi?
Tants anys lluitant per algunes coses bàsiques – igualtat de gènere, no utilització dels infants com a mecanismes polítics, minimització de la religió de l’esfera pública, etc – per acabar compartint pancarta amb il·luminats capaços de cridar “jueus assassins”. I ho ventiles així “en algun moment em vaig sentir incòmode”, simplement. “Incòmode”. I cap crítica a res del que et va incomodar en les notícies que heu difós – que la realitat no us espatlli un bon titular.
Ja ens ho trobarem tots plegats.
Acusar als jueus d’assassins no, però als sionistes, més aviat sí.
És molt trist això que està passant allí. I encara és més trist que ningú hi faci res.
Cap mena de violència és justificable. No obstant, al reflexionar sobre per què s’ha creat el conflicte, em costa de creure que hi hagi gent que realment, com fan els EEUU, puguin estar a favor de recórrer a qualsevol mitjà per justificar que el territori de l’actual Israel pertanyi realment a Israel, volguent fer fora a qualsevol israelià.
Com bé has dit, no és que els jueus siguin els responsables dels atacs.
En tot cas serien els Israelians, i més concretament, els SIONISTES, que són els que volen un estat per Israel.
Els sionistes activistes són els que desprecien les vides dels demés.
Que a més a més de ser sionistes, siguin Israelians, i a més a més jueus, això és possible, ara bé, no per ser jueu ja has de ser sionista.
De la mateixa manera que si Hamas és un grup islamista, que basant-se amb la doctrina de l’islam, no els importa immolar-se i fer petar autobusos i sinagogues, no es pot dir que tots els palestins siguin ‘terroristes’.
que per cert, una altra cosa curiosa és que els exèrcits són ‘legals’, són els ‘bons’, però si ‘l’exèrcit’ és dels altres, dels que no tenen estat, ja passen a ser ‘terroristes’, poguent fer menys mal que el que fa l’exèrcit, tal i com demostren les baixes d’uns i dels altres (que clar, l’exèrcit actua pel bé del país).
Sigui com sigui, el que està clar és que qui mou la ofensiva té un perfil, en primer lloc, de sionista (i per tant, d’Israel), i en segon lloc, probablement sigui jueu.
I per altra banda, no crec que els més de 900 morts que hi ha hagut siguin tots membres activistes de Hamas… Això té pinta de genocidi amb premeditació i alevosia. A més a més de cinisme.
I tot comença per un problema de RESPECTE.
salut
Penso que Israel és com una mena de sucursal d’EEUU, i que la seva finalitat és la de desestabilitzar la zona per controlar el seu petroli i donar feina a la indústria d’armes d’EEUU.
Les morts i el sofriment de les persones, pel gran capital del petroli i les armes, són danys col·laterals.