Mails per a Hipàtia

A Riga embarque en un petit bimotor d’hèlix estonià. És un avió minúscul on ens encabim no arriba a una dotzena de passatgers. Va lent i molt baix. Em recorda l’avioneta amb la qual vaig entrar des de Polònia al que aleshores encara era la URSS, just després del cop d’estat.

Com aleshores l’aparell segueix la costa bàltica. En despegar de Riga un gran sol vermellós marca de forma molt efectista l’horitzó. Conforme anem entrant però els núvols, la boira i la sempre calmada Mar Bàltica arriben a confondre’s en una paleta de blaus suaus on només resalta el blau fort amb que han pintat el motor de l’avió.

Cap a Tallin en aquest lent bimotor tinc una hora de viatge. Aprofite doncs per a escriure un paper que dec, mentre mire de tant en tant com va enfosquint-se el defora i com els núvols baixos em comencen a tapar la mar. Fins que d’una clariana apareix sota meu Saaremaa, la que fa anys era la gran illa prohibida que controlava l’exèrcit soviètic, una de les fortaleses de frontera més estricte que tenien. Tant que ni tan sols els estonians podien viatjar-hi si no era amb un permís especial.

De nou sóc a Estònia, una vegada més…