Sobre Vicenç Badenes
La notícia va començar a circular ahir a la nit. Veig que tinc una telefonada de l’Oriol Ferran. L’agafe i comence a preguntar-li sobre coses banals, sense adonar-me’n que té un nus a la gola. Finalment m’atura: ‘s’ha mort Vicenç Badenes’. M’ho diu mentre travesse un semàfor i quede tan atordit que un cotxe ha de pitar per a que m’aparte. No ho entenc -quasi mai entens la mort. Com pot ser? Ell tampoc no ho sap massa bé. De moment la notícia corre pels mòbils i pel twitter. Ell ja ha piulat.
Repasse mentalment les darreres voltes que m’he vist amb ell. Aquell dia tan divertit que a VilaWeb van juntar els pioners d’internet, el passat novembre (en la foto se’l veu entre el Joan Jofra i l’Amadeu Abril, somrient). Una visita al seu CitiLab de Cornellà, que me’l va ensenyar amb orgull de pare. Un dia que vaig participar allà mateix en unes jornades de Iniciativa per Catalunya i que Badenes va aprofitar per a adoctrinar l’Herrera en la seua obsessió: que la xarxa servisca per a millorar la vida de la gent…
Vicenç Badenes era una persona excel·lent. Un home de consensos i de construcció, una persona dedicada a servir el seu poble i el país. Era del PSC i va ser un gran regidor de cultura i un extraordinari activista. Era un home que amb la seua generositat honorava la vida de partit, sempre obert a tothom, sempre exigent amb les seues obligacions, sempre disposat a debatre i a trobar la manera d’avançar.
En la internet del nostre país ell va tenir un paper fonamental. Era una veu decidida a favor de la concòrdia i rotunda en contra de qualsevol forma d’exclusió social. A Cornellà van gaudir de forma especial de la seua tenacitat, des de la incipient xarxa ciutadana que va crear fa quinze anys fins al magnífic CitiLab.
Reconèixer el seu treball avui, des del dolor, és un obligació amb la veritat, un adéu a l’amic.