Mails per a Hipàtia

Els d’Obrint Pas em conviden a anar a la seua actuació a l’Apolo però desistisc. Estic molt cansat i demà em toca viatjar. Els ho agraïsc molt i els dic que la meua major (que al cap i a la fi ella té la culpa de que m’agraden) ja ha comprat l’entrada i que no tinc cap dubte que representarà perfectament la família.

De sobte sona el telèfon. L’agafe i és ella. No se la sent. Se sent ‘Seguirem’, la preciosa cançó que els Obrint Pas dediquen a la Mavi. Són dies difícils i m’impressiona el colp que rep a través de l’aparell aquest. Diumenge farà dos anys de la seua mort. Es jugava el Barça – Madrid del 2 a 6 al Bernabeu i tots vam coincidir en que ella s’hauria tornat boja de goig. Així que ahir no vaig parar de pensar en ella mentre Messi s’esmunyia entre la defensa blanca i jo cridava tan fort com la nit de Stamford Bridge que em vaig posar a donar cops a la taula mentre Iniesta posava la pilota a dins, en la segona volta meravellosa del darrer partit que Mavi va veure.

‘Seguirem’, sí. La meua major ho demostra, que seguirem…