Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Fa cinc anys ella i Frederic me la van jugar organitzant una festa sorpresa amb dotzenes d’amics. Així que ara he gaudit fent jo de trampós a l’inversa. Rosa ha fet cinquanta anys i jo he estat l’encarregat d’embolicar-la per a què baixara al restaurant sense sospitar l’emboscada. Perfecte.

A Rosa i Fede els conec des de finals dels anys seixanta. Quan la primera campanya Carles Salvador es va desplegar arreu del país centenars de persones vam fer de professors de català. Jo també i això vol dir que els professors en realitat teníem un nivell més aviat justet. Em va tocar pujar a Nàquera a fer les classes i allí els vaig conèixer. Trenta i escaig anys després ells dos sempre estan. Ens trobem diverses voltes a l’any, ens telefonem, sopem junts, nosaltres pugem a dinar el dia de la festa i ells baixen per la coetà. Sempre atents i amables, com els bons amics que són.

De manera que quan Fede em va demanar que enganyara a la Rosa per tal de fer-la baixar a sopar a El Pi jo no vaig tindre cap dubte. Li esperava ‘Tinc un clavell per tu’ de Llach i un grapat d’amics que li van fer donar un pas enrere. De seguida, però, van aparèixer Mar i Xavi per a evitar la fugida i tots plegats vam entrar en una nit de records i d’emocions compartides per un passat de fidelitats i complicitats que també des d’ací agraïsc. Per molts anys!