Mails per a Hipàtia

Aquests dies el barri tecnològic de la xarxa va ple de l’especulació sobre el possible iPad o iTablet d’Apple, que ningú no sap de debò si existeix o existirà o si és una especulació només. El cas és, però, que és una especulació divertida i interessant. El que em fa més gràcia de tot, però, és que jo ja el vaig veure l’aparell aquest …fa quinze anys llargs. 

Al 1994 l’Assumpció era la directora de la revista El Temps i havíem creat El Temps Online, que ha quedat per a la història com el primer projecte de periodisme telemàtic del país. Allò era una cosa molt primitiva, absolutament experimental, que me la feia jo, com qui diu a estones lliures. El cas és que en ocasió dels Premis Octubre vam organitzar una conferència sobre periodisme digital a la qual vam convidar entre altres experts el que després seria el meu amic Wayne McPhail, aleshores considerat un dels principals teòrics del periodisme a Internet. I al cap d’uns mesos, al seu torn, Wayne ens convidà a participar en una conferència a Chicago, organitzada pel grup Hollinger. Era una conferència interna pels directors de diaris del grup (el Chicago Sun-Times, el Daily Telegraph londinenc o el Jerusalem Post, entre altres) amb la voluntat de parlar del futur digital i en la que volien que participàrem unes quantes persones de fora per a explicar els nostres experiments i veure si en podien treure alguna cosa de profit. Jo vaig ensenyar-hi El Temps Online i els altres convidats van ensenyar projectes semblants.

Un que va cridar l’atenció de forma extraordinària era Roger Fidler, de Knight-Ridder. Fidler ens va ensenyar el projecte de NewsPad que estaven desenvolupant a la seua empresa, un dels principals grups de comunicació dels Estats Units. Ho va fer amb un prototip espectacular i amb un vídeo encara més impressionant que ens va deixar a tots els assistents amb la boca oberta. Ara l’he trobat al Google Vídeo.

Fidler parlava amb passió de l’aparell aquest que estaven desenvolupant però el cert és que van acabar per no construir-lo. La tecnologia necessària no estava ben bé a punt i Knight-Ridder no es va atrevir a fer-se càrrec de l’enorme despesa que calia per a fer-lo possible. Vist amb el pas dels anys, però, Fidler ho encertava tot. Avui ens sona graciós però en aquella època pensar que podríem veure un vídeo o repetir una jugada en una pàguna era una cosa imaginativa a més no poder. Amb el pas dels anys moltes de les coses que Fidler hi explica ja les tenim a la web -que en aquell moment tot just començava- i la resta arriba o arribarà de la mà dels iPhones, el Kindle i aparells semblants. Potser amb l’iPad o l’iTablet aquest que ens diuen que Apple és a punt de presentar. Vist amb el pas dels anys els conceptes i les visions que Fidler explicava ja al 1994 s’han complert o porten camí de fer-se realitat, cosa que diu molt de la qualitat del seu pensament i de la seua capacitat visionària.

Quan vam acudir a Chicago de fet acabàvem de deixar El Temps d’una forma, diguem-ne, abrupta. Una mica sorpresos i fora de joc vam dubtar sobre què volíem fer i segurament va ser la força que ens va donar aquella conferència la que ens va impulsar a crear VilaWeb. Per a nosaltres dos va ser impressionant i molt important veure que una cinquantena de directors de diaris de tot el món i una colla de visionaris ens tractaven amb respecte i s’interessaven de debò pel nostre treball. Ens va fer pensar que no devíem anar tan equivocats en pensar que es podia fer periodisme a través de les eines telemàtiques. I ens hi vam abocar …fins avui.