Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Cadascú celebra la Pasqua establint les seues pròpies tradicions. A casa anem a berenar tots a sota del pi immens -el Pi de la Bassa- que hi ha prop de l’entrada de la Vall de Lullen, Calderona endins.

El pi aquest diuen que és el més gran de la serra. No ho sabria certificar però segur que és un dels més grans. Les seues branques formen un rotgle enorme i algunes són a prop de tocar terra. Tan a prop que enguany hem observat com n’han tallat dues, segurament perquè s’havien tornat perilloses. Les seues arrels ens acullen i asseguts al seu voltant mengem la mona, trenquem els ous amb el front i ens atipem de tabaquets i altres dolços.

Al costat mateix del gran pi hi ha un fondo que fa anys era una bassa on paraven els traginers que baixaven de l’interior de la serra. Ara no queda aigua (tampoc traginers) i ha esdevingut un terreny enfonsat, tou, pla i buid. Ideal doncs per a jugar una estona a futbol amb els xiquets i les xiquetes. Set peus i mig de pedra a pedra fan unes porteries improvisades i grans i menuts ens barregem en dos equips franternalment adversaris. Juguem una estona per obrir la gana i per a riure. Una estona només, però, que a la nit els grans notem de seguida els efectes esgotadors de tan gran esdeveniment esportiu…