Mails per a Hipàtia

El temps s’esgotava. Als Patriots li’n quedava poquíssim així que van decidir fer un negoci: van amagar amb que aturaven un corredor dels Giants però el van deixar passar fins a la línia de gol per a que marcara i així tenir ells l’oportunitat d’un darrer atac. El de Nova York va quedar tan desconcertat que no sabia si marcar o no i acabà caient de cul sobre la zona d’anotació. Amb això es posaven per davant en el marcador però deixaven temps al temible quarterback dels Patriots per a fer un atac final.

I aleshores els de Nova Anglaterra el van fer. Un atac èpic, jugant contra el rellotge i jugant amb el rellotge, les dues coses al mateix temps. Al final no van guanyar la Superbowl però una vegada més els minuts finals van ser un dels millors espectacles esportius que es poden veure al món. I la prova definitiva que, malgrat les aparences, el futbol americà és el joc més intel·lectual que existeix.

PD. I Tom Brady s’ho va jugar tot a un Hail Mary! en l’últim segon. Sempre recordaré la primer vegada que vaig preguntar perquè es diu així i l’explicació que em van donar: ‘envies la pilota lluny i resses un avemaria…’