Que s?acabe el Tour
Ja està. L’organització del Tour de França ha retirat els Tours a Armstrong, que simplement ja no figura en cap palmarès. Amb això creuen els organitzadors que retorna l’honor a la cursa però la meua pregunta és qui ens recompensarà d’aquesta enorme decepció als qui tant vam somiar?
A mi el ciclisme era un esport que m’agradava -i dic m’agradava en passat perquè supose que ja no. Associe encara el juliol a una bona estona tombat al sofà, després de dinar, seguint per televisió l’heroicitat aquella de França. Veure admirat com pujaven els Alps, escoltar aquells llargs relats èpics, viure aquelles batalles plenes de color..
I la veritat és que sempre havia volgut anar a veure una etapa en directe. Envejava aquelles caravanes posades al costat de la carretera, aturades durant dies tot esperant el pas dels esportistes.
Mai no ho vaig poder fer però finalment ells van passar un dia per Arenys i jo vaig baixar il·lusionat al port a veure’ls passar. Ho vaig fer amb les meues filles i amb el meu nebot. que va pujar aposta des de Bétera. I jo els vaig explicar que aquell de groc era un home excepcional. I junts vam cridar ‘Go Lance!’ mentre passava.
I ara va i tot és simplement mentida. Lance era un trampós de la pitjor espècie. Però també el gran Tour va ser incapaç de detectar res durant set anys. I jo m’he quedat amb aquesta cara de babau que se’t posa quan no trobes cap explicació al fet que t’hagen enganyat.
Perquè el pitjor de tot plegat no és que Armstrong m’haja decepcionat. És que ho ha fet el ciclisme. Per a mi res no serà igual mai més. Ara la cursa francesa només la veig com un forat negre immens que devora tot el que es posa al seu costat. Que no me’n parlen més.
Que el Tour s’acabe per sempre i nosaltres poguérem oblidar que un dia hi vam pensar que allà hi havia la vida, de veritat.
(El meu article d’avui a El 9 Esportiu)
PS: Sembla que hi havia un tal Del Moral, metge nutricionista valencià, que era al cas i dins de l’equip del Post. Continua sent, per a mi, un heroi per d’altres motius outsiders. Els perennes: els políticament incorrectes.
I que me’n dius dels esportistes que sí competeixen sense trampes ? Són els invisibles, els ignorats. Com fan una mitjana de 35 kms/hora o menys, són dolents, no en saben. Caldria saber perque la gent que fa les analítiques no ho deien i quants diners van guanyar.
No, el Tour no s’ha d’acabar. S’han de foragitar a tota aquesta gentussa, federacions, UCI, laboratoris, metges sense escrúpols i els esportistes que volen guanyar i guanyar amb trampes.
No és la mateixa situació que el Lance, excepte amb el grau d’avarícia i sobre tot l’enfoc en algo que no té res a veure amb l’esport. Em va defraudar tant que no he tornat a mirar baseball des de llavors.