Mails per a Hipàtia

Sóc a Van, al Kurdistan, fent una sèrie que començarem a publicar demà a VilaWeb. Havia quedat a sopar amb un grup d’activistes kurds i quan ja acabàvem de sobte s’han posat a sonar els telèfons de tots ells. Tots els telèfons al mateix temps. Era evident que passava alguna cosa gruixuda.

Concretament passava que la policia turca finalment havia entrat al Parc Gezi i havia fet fora tots els acampats, disparant gassos lacrimògens. De seguida un d’ells ha tret un ordinador i tots ens hem posat a mirar les imatges que difonia una televisió alternativa per internet. Se m’ha fet estrany perquè tot just ahir hi vaig ser al parc i ara reconeixia cada racó dels que anava ensenyant la càmera. Tenebrosament buid, però.