Quan serem lliures
Queden poques hores per a la presa de possessió d’Obama i hi ha un munt de músiques que em venen al cap, relacionades totes elles amb el que va a passar, amb això que anem a viure. Supose que no sóc l’únic i que cadascú tindrà la seua peça sonant en un racó de la memòria per a commemorar un dia històric com serà demà. Diumenge, però, en un concert matinal de sobte em vaig trobar que el Cor Infantil de l’Orfeó Català cantava el vell “Hymn of Freedom” d’Oscar Peterson. I em va commoure, em va sorprendre escoltar-lo, recuperar-lo de fet, tant que fa hores que em ronda el cap la melodia solemne que el gran músic canadenc i afro-americà va crear sobre un poema de Harriette Hamilton hores després d’assistir a una manifestació al costat de Luther King. Un Himne a la Llibertat fet per un dels millors músics de jazz de la història i que esdevingué un símbol poderós de la lluita pels drets cívics. Per a recordar amb goig aquesta nit.
“When every heart joins every heart and together yearns for liberty,
That’s when we’ll be free.
When every hand joins every hand and together molds our destiny,
That’s when we’ll be free.
Any hour any day, the time soon will come when men will live in dignity,
That’s when we’ll be free, we will be
When every man joins in our song and together singing harmony,
That’s when we’ll be free.”
Les fronteres que es superen sempre sembla que es queden al darrere.
Pel que sembla avui en dia ja no és important si arriba al govern una dona, un blanc, un moro, un xinés o un negre, sempre que és considere una persona respectable pel país i estiga ben empapat de la seua cultura, per què tant important com els lideratges a més són importants la organització i el treball en equip.
Avui en dia pot ser més important la diferència entre si governen els repúblicans o els democràtes.
Estic per totes a favor de l’Obama, però no n’estem fem tots plegats un gra massa?
Per exemple: Es diu que la seva elecció indica la fi del racisme als Estats Units. Jo més aviat esperaria a veure un president americà ‘natiu’, per dir que el racisme als Estats Units és cosa del passat.
Celebro certament la seva elecció i és un gran moment per el país i de retruc per a tot mon, per el que significa de millora moral en la lluita contra el racisme, que un americà negre arribi a president del pais. Però no és la fi de la lluita per la igualtat, de fet, segons com n’és més aviat el principi.
potser semblaré un cínic, però m’estranya que un prohom de l’edat i l’experiència com el sr.Partal s’engresqui tan fàcilment. Quan comenci a manar podrem dir si l’Obama és un mal president dels EUA o bo, o que almenys ho intenta; però per ara l’únic que ha demostrat és la capacitat d’organitzar la millor campanya electoral de la història!
Jo personalment espero que a la pràctica es mulli de debò i deixi de banda l’ambigüitat i retòrica dels discursos