Mails per a Hipàtia

Sopar de premis de la CAL. Nit especialment algueresa ja que dos dels premis han distingit el Centre Maria Montessori i el poeta Antoni Canu -vuitanta anys envejables d’activitat i vigor. Canu ha llegit un dels seus poemes. Sèiem ben aprop, separats només per Pere Mayans i Canu ha tingut a bé regalar-me un llibre seu. No he tingut valor de demanar-li una signatura però l’he llegit amb ganes en arribar a casa. M’ha impressionat un poema sobre els soldats algueresos al front de Rússia que m’ha fet pensar que també ens han segrestat l’imaginari colonial col·lectiu. Nosaltres parlem de Cuba i com a molt de Filipines, algú de Guinea Equatorial o del Sàhara. Però van haver gent que parlava com nosaltres que va xerrar a Dien Bien Phu i a Líbia, a Eritrea i a Alger. Simplement no eren “espanyols” i per tant esborrem la seua memòria sentimental del nostre patrimoni col·lectiu, però no ho hauríem de fer. La lectura del llibre de Canu, català de Sardenya, és molt alliçonadora en aquest sentit.

(Gràcies, per cert, pel premi que m’ha estat concedit. Molt agraït.)