Mails per a Hipàtia

Ma mare prepara arròs al forn, “perquè és divendres sant”. A la cuina la meua major, la meua cosina Mara i jo assistim a la preparació, que la fa tot seguint les receptes de la meua àvia Rita. Però ma mare no es veu amb cor de passar la cassola del foc al forn així que m’oferisc a fer-ho. Quan l’agafe me n’adone sorprès que part del brou va caient a terra. No em dóna temps a pensar però em quede perplex davant la meua aparent manca d’estabilitat. Ma mare és a punt de cridar i Mara riu. Quan diposite la cassola al forn, però, la magnitud del drama se’ns presenta completa: té una bada i és per això que el brou s’escapa pels forats -a una velocitat espectacular, per cert, que amenaça amb deixar-nos sense dinar. De sobte quan tots quatre som conscients, a la vista que el nivell de líquid al recipient ja baixa clarament, aleshores vinga el crit i la pressa fins que rescatem una part de la menja just abans que la cassola, vella de pedra ancestral, rebente del tot i quede la base per un costat i l’arc per l’altre. Em toca passar la fregona per un terra rentat amb brou del millor. Deu ser una penitència…