Marita
Avui la meua germana ha fet 45 anys. M’ha impressionat especialment perquè el seu neixement és un dels primers records fixats fermament al meu cervell. Era estiu i ens havien enviat amb la iaia a Xàtiva. Fins que un dia van cridar per a dir que teníem una germaneta, cosa que m’imagine que va ser una sorpresa per a mi i el meu germà. A l’endemà o un dia després les meues ties ens van acompanyar en tren, de primer a València i després fins a Bétera. I jo recorde, i podria dibuixar-la si fora un bon pintor, la llum del carrer quan pujava acceleradament el carrer de l’estació per a arribar a casa. Era el dia que la batejaven i jo vaig pujar les escales de casa de dos en dos fins que corrent vaig entrar a la cambra dels pares i em vaig abocar al bressol. I la vaig veure. Em va semblar la coseta més bonica que podia imaginar i em vaig posar a dir el seu nom en veu baixeta… A la caseta, mentrestant, la güela feia xocolata i repartia ensaimades al veïnat, malgrat ser l’agost. I Diego, un dels homes que treballava aleshores al bar, encenia coets que pujaven cap al cel celebrant la vinguda de la xiqueta de Ca Montes.
Han passat ja quaranta cinc anys però Marita ha estat sempre al meu costat. És una dona que és molt difícil que s’enfade i que sempre està disposada a desviure’s pels altres, cosa que fa extremadament fàcil sentir-la a prop. La seua terrassa, per la qual va lluitar tant, és un espai de felicitat les nits de l’estiu amb tot de gent sopant i xerrant fins que ens canten les quaranta. Ella aguanta amb paciència totes les bromes i té una fidelitat cap a la seua gent, cap a tots nosaltres, emocionant. Potser és un poc hiperactiva, per dir-ho d’alguna manera, però cal reconèixer que això també té la seua part positiva: ningú com ella per a organitzar una eixida o uns dies que passarem junts.
Avui, mentre fèiem la paella i compartíem bromes i records, me la mirava intentant recordar aquella careta encabida al bressol i a la qual xiuxiuejava el seu nom. I m’ha semblat impossible que haja passat tant de temps però no he pogut deixar de pensar que en qualsevol cas he tingut sort de passar-lo al seu costat, gaudint sempre d’aquell seu somriure…
Ei! Per molts anys germaneta.