Ja tenim pacte. El cor em demana moltes coses, i
cap passa per un pacte de Govern com el que s?ha acabat decidint. Ara bé, també
és bo pensar amb el cap, no?
Per tant, no seré jo qui comenci a treure les vísceres nacionalistes contra aquest
pacte de Govern. Per mi un bon resultat passava per situar els PSC per sota
dels 40, ERC per sobre dels 20 i CIU+ERC per sobre dels 68. Per tant, valoro
els resultats electorals amb un aprovat com a mínim. Dit això, s?ha de veure si
aquest segon intent funciona. Per mi, funcionarà si el Govern treballa bé, però
també si el PSC baixa i ERC puja, tenint com a horitzó dos partits nacionals
grans: CIU i ERC. Ja ho anirem veient. Això si, avui no s?acaba res, estarem ben
distrets. El què si que demanaria és que, sense deixar de pensar amb el cor a la mà, utilitzem el cap per aconseguir algun
objectiu a curt o mig termini.
Salut i llibertat!
Marcús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la razón.
Tens tota la razón.
El cor està fotut, ara mateix. Però pensant amb el cap, vols dir que per ERC aquesta és una opció estratègica de futur? No ha primat la visió a curt termini en comptes de la perspectiva. Des del punt de vista d’Esquerra, del futur d’Esquerra, em sembla que el tripartit és tant o més dolent que el pacte amb CiU. L’acció de govern haurà de ser molt bona i s’haurà de visualitzar molt (molt!) l’aspecte catalanista… cosa que no ha passat en aquests tres anys de primer tripartit. Buf, difícil…
Més que res perque no tenim altre remei.
Però ens en sortirem no gràcies a la nostra classe política sinó malgrat aquesta
Més que res perque no tenim altre remei.
Però ens en sortirem no gràcies a la nostra classe política sinó malgrat aquesta.
Més que res perque no tenim altre remei.
Però ens en sortirem no gràcies a la nostra classe política sinó malgrat aquesta (i
Practiment estaven obligats a reeditar el tristpartit..
Jo ho veig claríssim: el 2010 haurem de votar de President entre Montilla o Puigcercós.
CiU està sola.Els sobiranistes tindran en ERC el seu vot útil.
A no ser,que CiU es defineixi d’una vegada com a sobiranista .Cosa que no farà mai,perquè simplement no ho és encara que tingui gent que sí.
Erc baixarà, d’això en podem estar segurs. Tres anys de tripartit li han costat 2 escons, per tant una reedició d’aquest tripartit (i amb en Montilla de president, que no és el mateix que amb en Maragall) li costarà molt més. I si no, temps al temps.
La clau de volta, com tu bé dius, està en què ERC vagi menjant terreny al PSC-PSOE en l’espai d’esquerres a Catalunya. Hem d’aconseguir que aquest país tingui dos partits nacionals majoritaris a dreta i esquerra de l’arc parlamentari. Al meu parer, aquest pacte ho pot fer possible a 4-8 anys vista. Serà aleshores quan el Pacte Nacional per l’autodeterminació entre CiU i ERC serà possible. Amb una majoria política al Parlament a favor del dret a decidir, un govern de concentració nacional entre ERC i CiU haurà de fer possible un procés d’autodeterminació que culmini amb un referèndum. El dubte que tinc és el següent: ¿estarà CiU, en aquell moment històric, a l’alçada de les circumstàncies o pactarà amb el govern de Madrid una sèrie de prebendes polítiques o econòmiques a canvi de renunciar a l’autodeterminació?
Un pacte d’esquerres no me sembla malament, però aquest pacte s’ha fet sent ERC la gran derrotada, doncs ja no té la conselleria primera. Si l’únic partit que hi pert és ERC, aquest pacte no es bo, doncs ara a ERC se li ha acabat reivindica res.
L’independentisme necessita un moviment que fagi com els Ciutadans i aconsegueixi un escó a las Cortes españolas que no es malvengui al poder PP-PSOE. Només fan falta 70.000 persones. Si no arribem a 70.000 deixe-m’ho correr.
Bon comentari. A mi també em fa molta mandra veure el Montilla de president, però penso amb el mercantilisme sense escrúpols que han demostrat els dirigents de CIU (ara ofereixo la sociovergència al PSOE, ara la meitat de les conselleries als d’ERC…) i arribo a la conclusió que els únics que tenen sentit de país són els dirigents de la històrica formació independentista. L’aposta és molt arriscada però ens en podem sortir. I no patim: els ciudadanos, el PP i el PSOE ja aniran tensant la corda per l’altra banda…fins que es trenqui!
Ha guanyat el "talante" del Montilla i les necessitats historiques de reinvindicació de ERC, ha perdut la soberbia del Mas, pobret, no podrá donar els seus millors anys a la seva Catalunya,…, quina pena que despres de les seves reunions traidores amb Zapatero no aprengues allò de portar una bona disfressa per poder fer amb ERC un gran pacte nacional, quina pena de DVD….
Com a català (no l’eufemisme de ciutadà català per aixoplugar espanyolistes) i independentista, i d’ideologia liberal estic convençut que aquest govern empobrirà la nostra Nació i farà fugir l’economia productiva envers altres indrets. La política funcionarial (ajuntaments, diputacions, empreses públiques deficitàries, etc) dels governs d’esquerra han fracassat. Exemples? la República Popular de Xina!!…Finlàndia (no precisament exemple de capitalisme salvatge) construint noves centrals nuclears…
Un altre conseller d’IC en Medi Ambient acabarà d’arruïnar la indústria catalana, un percentatge dedicat a R+D+i que no hi arriba a l’1%…i més funcionaris, i més inspectors… Quan s’assabentaran les esquerres (marxistes-leninistes i no marxistes-leninistes) que si no hi ha productivitat no hi ha riquesa i no haurà diners per política social?. Augmentaran els impostos indirectes, com ja n’han fet? N’augmentaran els directes? a costa de qui? I mentrestant nostra Nació perdent embranzida.
Apa, adéu i què vagin a pastar fang!!