Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

L’últim comandant

Publicat el 18 de gener de 2008 per vicent

Ha mort Milton Wolff, qui fou el darrer comandant de la Brigada Lincoln i l’encarregat de sumar els voluntaris nordamericans a la defensa de l’Ebre contra les tropes de Franco. Van apagant-se els ecos d’aquella generació de joves dels Estats Units, i d’altres llocs del món, que foren capaços de deixar-ho tot per venir a lluitar amb la més gran de les generositats imaginable per la nostra llibertat i que massa sovint van morir lluitant pels nostres drets amenaçats. Que eren també els seus però que eren sobretot els nostres.


A San Francisco inauguraran el 30 de març un monument nacional als membres de la Brigada Lincoln. Ho faran amb solemnitat però massa tard i el seu últim comandant, i la gran majoria dels qui van sobreviure a la guerra, ja no el veuran. 

Com a mínim espere que el comandant Wolff haja mort sabent que molts els reconeixem per tot allò que els devem i els honorem dins nostre. Amb un agraïment etern pel seu combat i la seua solidaritat. Amb una mirada permanent al món que ens envolta per a preservar el seu missatge d’humanitat i decència. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. No es per fer de meyns a ningú, peró les frases grandiloquents, els records eterns, i les humanes emocions son mes propis del fugidis ‘jo’ que de la nua veritat.
    Es per aixó que que cada cop que veig una estampa d’un heroi a cavall no em puc deixar de preguntar: I el cavall?
    Perdoneu l’astracanada, no esta feta desde el meynsteniment, sino desde la voluntat de lucidessa.

  2. Per creure que podriem anar un pel mes enllá de l’aparença.

    Mentre escrivia el comentari anterior estaba segur que el difunt Milton hauria rigut i estat d’acord amb la vanitat inherent a les frases grandiloquents.

    L’ho de la lucidesa no era gratuit, he cregut que si estavem parlant d’algu que va lluitar per la llibertat de la gent, no podia deixar de pensar que potser la buidor d’un homenatge patriotic l’hi fos poc, i per tant en tribut a la seva/nostra inteligencia li devia el escriure el que pensava, com ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.