La vida…
Soparet estiuenc amb el Juli i la Mercè a la caseta de Masies. Parlem de (quasi) tot mentre un gat impertinent ens roba el pernil dolç literalment dels nassos. El país, les darreres aventures científiques, el concert de Raimon a París (que ell tingué la sort de veure…) el desori de la política, la mala direcció de la Universitat.
En anar-me’n em regala l’edició que PUV ha fet de L’orígen de la vida d’Oparin i Haldane. A casa me’l llisc amb curiositat i ganes, combinant-lo fins que es fa de dia amb el Per què sóc cristià de José Antonio Marina que fa dies que llisc i estava ja a punt d’acabar-lo. Vaig començar-lo a llegir amb ganes i em va entusiasmar d’entrada. Em semblava una explicació molt entendora i actual però a la fi m’ha decebut. Fa tant relatiu això de ser cristià que jo mateix podria ser-ho. I fa trampa perquè no es pot oblidar el que són les esglésies, per exemple, i passar-les per alt així com la història en nom d’un cristianisme racional. A la fi presenta un cristianisme tant intel·ligent que crec que deixa de ser cristianisme.
La introducció del Juli al llibre de l’Oparin, allà a les sis de la matinada, em compensa la decepció. Veus…
El realitat els fruits dels cristinisme són els valors indeirectes inferits en les diferents societats.
Estic totalment d’acord amb tu que el cristianisme de Marina vol ser tan políticament correcte, tan adequat als temps que corren, tan rebaixat de calories, tan ‘light’ i tan ‘soft’… que ja no és el cristianisme.
Fa uns dies vaig rebre el llibret d’Oparin i Haldane amb la introducció de Juli Peretó (encara no li he donat les gràcies). Me’l vaig endur al dentista per llegir durant l’espera. És d’una mida molt bona per dur dins la bossa o, a l’hivern, dins la butxaca de l’abric o jaqueta.
És petit de format, però gran –enorme– de contingut. I la introducció, molt bona. Moltes de les coses que explica Juli jo ja les sabia. No importa; és com tornar a escoltar una simfonia de Bach per enésima vegada, sempre trobant-hi plaer. D’altres, les havia sabut però les tenia oblidades. M’alegro que el llibret em despertés records adormits. I n’hi havia que no les sabia. El llibret va ser una eina per a aprendre.
També em va despertar altres records; alguns de comuns amb Juli: l’amistat amb Joan Oró, cursos a València, congressos a Barcelona i Lleida, visites a ca n’Oró, a les Corts, fins i tot una visita que li vàrem fer plegats a la Teknon, al començament de la seva davallada física. Aquell dia Juli va dur-li el llibre de Lynn Margulis que acabava de publicar la Universitat de València. Gràcies Juli, pels records que m’ha fet venir aquella introducció, i gràcies Vicent per fer-me recordar el llibret d’Oparin.
Fa uns dies vaig rebre el llibret d’Oparin i Haldane amb la introducció de Juli Peretó (encara no li he donat les gràcies). Me’l vaig endur al dentista per llegir durant l’espera. És d’una mida molt bona per dur dins la bossa o, a l’hivern, dins la butxaca de l’abric o jaqueta.
És petit de format, però gran –enorme– de contingut. I la introducció, molt bona. Moltes de les coses que explica Juli jo ja les sabia. No importa; és com tornar a escoltar una simfonia de Bach per enésima vegada, sempre trobant-hi plaer. D’altres, les havia sabut però les tenia oblidades. M’alegro que el llibret em despertés records adormits. I n’hi havia que no les sabia. El llibret va ser una eina per a aprendre.
També em va despertar altres records; alguns de comuns amb Juli: l’amistat amb Joan Oró, cursos a València, congressos a Barcelona i Lleida, visites a ca n’Oró, a les Corts, fins i tot una visita que li vàrem fer plegats a la Teknon, al començament de la seva davallada física. Aquell dia Juli va dur-li el llibre de Lynn Margulis que acabava de publicar la Universitat de València. Gràcies Juli, pels records que m’ha fet venir aquella introducció, i gràcies Vicent per fer-me recordar el llibret d’Oparin.