La pilota de Ribes
Quan Bétera tenia trinquet Ribes, un home ja gran, era una persona que sempre te la trobaves allí, una persona que estimava de veritat la pilota i tot el que l’envoltava.
He dit “quan Bétera tenia trinquet” perquè el meu poble el va deixar perdre de forma miserable, empès per l’especulació urbanística que l’ha desfet de dalt a baix.
Precisament quan quedaven pocs mesos per tal que el tiraren a terra l’ajuntament em va demanar que fera jo el discurset inaugural de les festes, un discurs en el qual vaig reclamar, sense cap resultat aparent, que s’aturara eixa bogeria que està convertint Bétera en un poble sense personalitat ni sentit. I una de les coses que vaig dir és que no teníem vergonya de deixar caure el vell trinquet que tant havia significat per a nosaltres.
Han passat un grapat d’anys des d’aleshores, crec que això era al 2001, però Ribes ha vingut ara a casa i m’ha portat un regal que no esperava i que m’ha emocionat fins a les ungles. M’ha dut una preciosa pilota de baqueta on ell ha escrit a mà en lletra blanca “D.Visente” i “Valencia”. Encara recordava aquell discurs, diu.
L’he posat entre els meus llibres favorits i allà es quedarà sempre. Com un dels regals més impressionants que ningú m’haja fet mai.
Quantes vegades has vist aquest rètol escrit amb brotxa i post trepanada a València?
No es referien, precisament, a la pilota de futbol, no!
Quantes vegdes hem jugat al Cap-i-Casal amb les pilotes de drap contra les parets de les cases…ja sé que aixdò és una altra cosa…però emparentada…i ha vingut el guàrdia de torn a tirar-nos-en ?
Quantes voltes deia Toni Mestre “la pilota…el nostre esport nacional” i Alberto Soldado, malgrat ser de Godelleta sabia que calia explicar-nos-la en valencià?
Als anys vuitanta, estudiant d’aparellador encara entrí a trreballar a un estudi d’arquitectura que li havien encomanat els Estudis Previs de l’església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri….i l’arquitecte em dmanà que li fera l’alçament de lla mateixa. Anàvem pels teulats amidant-los, etc. i com saps una de les façanes dóna al carrer del Trinquet de cavallers. En una de les canals hi havia una pilota negra de vaqueta vuitavada més dura que un roc. Encara la conserve com un
tresor. Me la imagine rodant i botant en aquell carrer llarguerut i un poc entortillat corrent a molts quilòmetres per hora colpejada, a l’aire, valentament per les mans dels cavallers, i no.
Bonica, emocionant i tendra explicació, la teua.
Cordialment.