Khaielitsha
Un dominical d’avui porta un reportatge sobre Khaielitsha, l’enorme township negra de Ciutat del Cap. M’ha emocionat recordar-la perquè hi vaig viure una de les anècdotes més esborronadores de la meua vida.
Devia ser cap al 1989, passat l’estiu. Feien eleccions a la Sudàfrica encara de l’apartheid i m’hi van enviar. Jo havia participat molt en manifestacions i organitzacions contra l’apartheid i aquelles eleccions, amb Mandela a la presó i només per a blancs, eren especialment emotives per a mi.
Estant a Ciutat del Cap l’exèrcit va fer una gran matança a Khaielitsha. Hi vàrem anar. Les townships eren una mena de ciutats il·legals, només per a negres, sense les més mínimes condicions de vida. Anàrem a cercar l’església, que era el lloc on ens semblava que podríem assabentar-nos d’alguna cosa. Era una missió protestant, amb una gran porta que tenia una part de vidre. Vaig trucar i vaig escoltar com venia cantant una xiqueta. En veurem, però, li va canviar la cara i va tancar a tota pressa el forellat. La vaig escoltar cridant mentre corria, crec que amb angoixa.
Em vaig quedar de pedra però la raó d’aquella por era tan òbvia com estúpida la meua estupefacció: sóc blanc. I això no ho podia, ni ho puc, canviar.