Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

I els països que moren?

Publicat el 9 d'octubre de 2012 per vicent
Avui en una conversa poc formal he defensat que les nacions, i encara més els estats, són construccions humanes, que com a tals, neixen, viuen i moren. Nacions que moren? m’han dit. Quines?

I la memòria ha hagut de començar a treballar a la recerca de la RDA i la URSS, de Txecoslovàquia i Senegambia. I la república del Vietnam i Tanganika… en no res han aparegut una dotzena llarga d’estats que han mort des de que jo he nascut -i no compte per supost amb les colònies.

I de sobte m’ha semblat que aquest recompte era una bona cura en aquesta moment tan excitant que estem vivint. Perquè saber que morirem és una bona manera de fer-nos apreciar la vida… 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Vicent, t’han preguntat per nacions i has respost amb estats!

    Cal retornar a la vella distinció entre estats i nacions. I cap de les que has esmentat ha estat mai una nació, sinó un estat.

    La RDA era un quart de nació. La URSS era, de fet, l’Imperi Rus, amb una nació hegemònica  i nacions subjugades, amb una disfressa de federalisme i una realitat de dictadura. Txecoslovàquia era un estat plurinacional; avui les dues nacions romanen. Senegàmbia fou un estat plurinacional com ho són els seus hereus, Senegal i Gàmbia. A Vietnam hi ha hagut canvis de règim, amb la continuïtat de minories nacionals amb estatus poc clar. Tanzània, que aplega Tanganyica i Zanzibar, continua essent un puzzle ara com abans.

    La vida de les nacions també és finita: la Grècia d’avui no té res a veure amb la Grècia clàssica, malgrat la continuïtat territorial i lingüística. Però, amb tot, té molta més continuïtat que la dels estats.

    El mapa dels estats de l’Europa d’avui té molt poc a veure amb el de fa 100 anys, i el de fa 100 anys, poc a veure amb la de fa 200, 300 o 400.

    Però si considerem nacions tots els conjunts humans d’Europa que tenen  – en democràcia, s’entén – almenys un diputat estatal que ho reivindiqui, el mapa que en resulta té moltes afinitats amb un mapa lingüístic de fa 800 anys, fins i tot quan la llengua que feia de suport pràcticament s’ha extingit o minoritzat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.