I ara Mário
Deixa un comentariAquest estiu porta massa males notícies encadenades. Fa unes setmanes moria Marinos i ahir va morir a Lisboa un altre bon col·lega de molts anys, Mário Bettencourt Resendes. Mário era un gran periodista i una persona excepcional, sabia molt, discutia amb una elegància difícil de superar i tenia un bon humor que t’aproximava a ell de seguida. Lluitava des de feia anys contra un càncer que finalment ha pogut amb ell però estava convençut que el superaria, segurament perquè havia superat tantes coses en la seua vida que ja no venia d’una més. La darrera vegada que el vaig veure va ser sopant a Praga, la nit abans de l’històric discurs d’Obama al castell. Estava molt intrigat pel contingut del que anava a dir el nou president dels Estats Units i preocupat per l’abast de la crisi. Però, com sempre, vam acabar parlant de periodisme i de futbol -ell era el més gran fanàtic del Benfica però això no li impedia sentir admiració del Barça de Guardiola. Va ser un més, perquè jo no sabia que seria l’últim, dels molts sopars que vam compartir arreu del continent i també en la seua estimada Lisboa. Una sobretaula amb ell era sempre garantia de que ho passaries bé i aprendries coses. S’ha acabat.
Al Diário de Noticias, el gran diari de Lisboa del qual Mario va ser director i que ell va pilotar en els moments més difícils, avui li han fet el millor homenatge que pot tenir un periodista: hi han escrit que la seua herència és ‘un diari lliure i independent, aquest’.
(PD. Fa poc el van entrevistar a i. El contingut de l’entrevista, molt centrat en els temes morals i ètics del periodisme, m’impactà especialment perquè darrerament havíem parlat diverses vegades dels meus problemes amb la justícia arran el cas Vilaró i ell sempre m’havia mostrat la seua solidaritat de la forma més radical, natural i professional. Fins i tot diu que ‘”quando o interesse manda violar a lei, o jornalista deve fazê-lo”. La lectura del text és molt interessant també. )