Guardar la privacitat
Veient anit el futbol em va cridar l’atenció que a la mitja part Ribéry i Henry se’n van anar parlant cap a vestidors amb les mans davant la boca. És a dir tapant-se-la. Tothom sap que són amics, encara que ahir jugaren com adversaris i per tant la conversa devia tenir un to d’intimitat que clarament no volien que captaren les càmeres. Però això vol dir que són conscients tots dos que el camp és ple de càmeres i per tant guarden de forma activa la seua privacitat. Avui, repassant diaris alemanys, he vist aquesta altra foto també en la qual és Messi qui guarda la privacitat.
Fa temps que dic que aquest, el de la privacitat, és el gran debat que tindrem els anys a venir, també politicament. Veig que per als futbolistes això ja és una evidència.
Curiosa l’observació. La veritat és que sí que passen aquestes coses, quan les càmeres graven… busquen la mínim excusa per treure’n una notícia bomba, que malauradament, moltes vegades preval més l’aspecte de la vida privada o externa que no pas l’aspecte purament professional, en aquest cas esportiu.
No se, tinc l’esperança que algun dia el camí del periodisme canvii, i que ni les empreses siguin tant “rates”, ni els periodistes es vegin obligats a fer el que sigui perquè no els fotin al carrer, que tinguin llibertat i voluntat d’explicar la realitat simplement, una realitat contrastada i treballada, i que els diners no marquin les directrius d’aquesta professió, tan necessària però que tant mal pot fer si no es fa correctament. Hem de pensar que els mitjans són un exemple per a molta gent, una font d’exemple, per tant, podem fer molt mal o molt bé depenent de com treballem. Sort i fins la propera!
per cert, jo estudio a la UdL, va anar bé la conferència a la setmana de la comunicació? no hi vaig poder assistir, però me n’han vingut molt bones referències!! 🙂