Fa 15 anys
En els arxius de TV3 apareix aquest vídeo curiós, un dels primers que es feien sobre els inicis d’internet al nostre país. M’ha fet gràcia perquè ensenya també els nostres inicis. El vídeo comença amb el desaparegut Cafè Internet de la Gran Via i continua amb Partal, Maresma & Associats que aleshores no era res més que el Subi, l’Assumpció i jo, treballant des de casa. Les imatges, de fet, són de casa.
El més divertits és que la resta del reportatge es basa molt en la nostra feina d’aleshores, normal ja que érem molt poca gent els qui hi treballàvem. Així apareix un dels nostres primers clients, Edicions 62 -tot i que parla en Castellet i no l’Oriol Castanys, que se’l veu assegut a l’ordinador i va ser l’impulsor d’aquella web. També hi ha La Vanguardia, amb el Txema Alegre i el Lluís Foix jo vaig iniciar la versió digital del diari, i fins i tot les pàgines individuals que hi ha són en Domènec Òrrit, grafista d’El Temps que va col·laborar amb nosaltres i la del Subi mateix, que apareix d’esquena davant l’ordinador de sa casa.
No puc evitar una certa enyorança. Ja m’ho disculpareu.
En fi, per molts anys que pogueu celebrar aniversaris com aquests.
Fa molta gràcia sentir com en una notícia es descriu què és una pàgina web! I això de “els navegadors d’internet, que se’n diuen”, ha, ha!
Felicitats per la repesca, Vicent. I per molts anys més…
És esgarrifós! Quines pàgines més lletges! I jo, quants anys tinc, ja, que això em sembla tan antic? Si llavors haguéssim vist la xarxa d’avui dia no ens ho hauríem pogut creure. I tanmateix, la “revolució” començava llavors. A mi em deixa parat l’immens salt qualitatiu de tot aquest univers, però també cal destacar que els que avui esteu fent periodisme de qualitat per internet, llavors ja hi apostàveu enmig del marasme de la incredulitat i de la ignorància. I això sí que té mèrit. Ara, és clar, tothom hi ha pujat, al carro vencedor.
Per molts anys, i que sempre conserveu aquesta mirada llarga!
D’ací a quinze anys ens en riurem del que tenim avuí en dia.
La velocitat és vertiginosa.
Quina gràcia els ordinadors amb la pantalla protectora. Riurem igual el
2020 dels ordinadors d’ara?
Jo recordo una sessió que vares fer a la universitat (UPC-FIB, Barcelona) presentant, diria, la web del Temps Digital, era l’éra de l'”Infopista, the catalan highway!” 😀
Per aquella època (o una mica abans) accedia a internet basicament des dels terminals de la facultat, i tot ho veiem en mode text….
I al principi no utilitzavem cap cercador, els alumnes ens passavem llistats de webs, i des d’elles anàvem trobant coses. Va ser un gran canvi quan varem descobrir yahoo!!
Curiós això de les “imatges d’arxiu”… Al 1995 els de TV3 van venir un dia a les oficines de Servicom i em van enregistrar mentre treballava (jo ni em vaig adonar). Després van emetre el reportatge i tota l’estona sortia jo… fins aquí res a objectar, tot el contrari, em va fer molta gràcia.
Ara bé, aquestes imatges van quedar associades a l’arxiu de TV3 com “Internet”… i cada vegada que hi havia una notícia indicant que la policia havia desarticulat una xarxa de pornografia infantil (o qualsevol cosa dolenta, que durant molt de temps era la única forma que es parles d’Internet per TV3), sortien les imatges d’arxiu on jo tot feliç estava treballant.
Quin gran document per als xiquets d’ara i els que vindran, els que no saben que internet només es veia des d’un PC i no tenia Facebook ni YouTube…
Quinze anys, tot un món en l’evolució tecnològica i qui sap si un univers en l’evolució personal…
Salut!