Mails per a Hipàtia

De tant en tant hi ha alegries molt reconfortants. Jo m’he passat tota la meua vida treballant per fer realitat el país que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Això són un munt de quilòmetres fets amunt i avall, una enorme quantitat de converses i contactes, moltes coses que he fet o he vist fer.

I avui m’han passat una imatge d’on són els meus seguidors de twitter, un mapa que analitza qui són els teus followers i més o menys d’on venen i t’ho transforma en un mapa. I el petit miracle és fet. Perquè aquell mapa pel qual he gaudit i patit tots els meus dies resulta que és real, ben real i viu. Aquest que veieu ací al costat és el mapa dels meus seguidors, o siga de la gent que comparteix el meu twitter i només puc dir que em fa molt goig que siga el que és. Que reflexe això que reflexa.

Ampliat, però, al mapa del món és ben ple de curiositats. Com ara que tinc algú que em segueix des del Kirguizistan -records! sigues qui sigues. Però els ulls se’n van ràpid al país, al meu país, que es fa real amb la meua gent.